El blog d'en Joan Ferran

4.10.16

EL PSC I LES VIRTUTS CARDINALS


D'acord. Tenen vostès raó. L'esdevingut al carrer Ferraz de Madrid aquest cap de setmana és tan esperpèntic com lamentable. Reconeguem-ho, ningú va estar a l'altura del guió i del paper que se li suposa -per història i responsabilitat política- a un partit d'esquerres centenari. Les coses, més enllà de les legítimes discrepàncies, es podien haver fet millor. Però ja està, això és aigua tan passada com pudent. No parlem més del que va poder ser i no va ser. Centrem-nos en el futur, en el que està per venir, en el paper que ha de jugar la socialdemocràcia en un país com Espanya, una societat que porta en compàs d'espera gairebé un any. 
 El PSOE ha designat una comissió gestora per intentar reconduir la situació creada i estroncar ferides. Si el que es desitja, en veritat, és sortir del mal pas i salvar els mobles procedeix respectar-la i conferir-li un mínim d'autoritat arbitral. No seria convenient per a l'estabilitat política del PSOE, i del país, torpedinar les seves propostes a priori. Tampoc és procedent treure de l'armari del PSC la carta als Reis Mags que mai va ser satisfeta. Això seria oportunisme interessat amb un toc de mala fe afegit. Temps hi haurà per endreçar al pati interior. 
 El que ha passat al carrer Ferraz, el seu espectacle mediàtic, ha generat altes dosis d'ira i indignació entre la ciutadania. És cert, però aquesta ira no pot ni s'ha de convertir, mai, en un sentiment desordenat i incontrolat d'odi amb desitjos de venjança i maniqueisme barat. La ira alimentada amb fins perversos pot mudar legítims desitjos de justícia en ressentiment i venjança. Mal assumpte si el que es vol és reconstruir ponts, recuperar projectes col·lectius i influir positivament en la política espanyola. I, ja que estem parlant de pecats capitals i virtuts cardinals, seria útil receptar una mica de temprança; aquesta virtut que assegura el domini de la voluntat sobre els instints.
 És moment d'apel·lar a la raó i apartar del camí el Caín que tots portem dins. La saviesa popular ens diu que és més eficaç la mel que la fel.