El blog d'en Joan Ferran

15.8.14





LA ‘BENEVOLÈNCIA’ DE TONI AIRA



Pels que no el conegueu prou us diré que Toni Aira és un periodista espavilat que en el seu dia va decidir doctorar-se en comunicació a la Universitat Ramon Llull, exercir com a professor, escriure articles a diferents diaris i intervenir com a tertulià a diferents mitjans de comunicació de casa nostra. Fa uns dies va publicar un article a les pàgines del Periódico en el que citava la meva etapa com a primer secretari del PSC barceloní. L’associava a l’època en què l’hegemonia socialista a la ciutat de Barcelona era un fet. Tot seguit ens explicava que res és etern, que les portes del desert estan obertes a tothom i que qui pretén triomfar ha de perseverar. Sàvies paraules que puc compartir al cent per cent, doncs també sóc dels que està convençut que qui vol guanyar ha de treballar i fer feina...
Però vet aquí que tot seguit l’amic Aira, en un atac de benevolència sense límits ens diu: “Xavier Trias ha teixit durant el seu mandat un equip compacte i de suport incondicional”. I, per reblar el clau –després de citar a Quint Tul•li Ciceró- ens lloa tot un seguit de col•laboradors d’en Trias començant pel seu cap de premsa, per acabar amb el regidor de Presidència, el tinent d’Alcalde adscrit al pinyol i uns escribes diversos. El món color de rosa que descriu Aira en el seu article clou amb una frase plena de tendresa, ens diu: “ells, en conjunt formen una verdadera xarxa”. La “benevolència” de Toni Aira envers a Trias esdevé en aquest moment espectacular.
Vostès em perdonaran però, no comparteixo la tesi que l’actual Alcalde treballa envoltat d’un equip compacte que sap el que vol i a on vol anar. No m’entretindré en repetir allò que diuen els diferents portaveus de l’oposició municipal consistent en dir que Trias no té projecte de ciutat, que improvisa i es contradiu sovint. Tampoc els parlaré d’obres o de gestió. No cal. Tan sols els diré, per exemple, que la suposada cohesió del govern municipal no és tal. L’amic Aira potser no sap que les relacions entre alguns regidors d’Unió i de CDC no passen pel seu millor moment. D’això Ardanuy i Ciurana en saben un munt. O que l’àrea d’Urbanisme, per exemple, ha batut records de cessaments i nomenaments, o que la guerra entre caps de gabinet és un fet... I què dir de les diferències de criteris i picabaralles a la sí del govern respecte Can Vias o els horaris comercials?
Sóc conscient que els temps estan canviant i que res és el que era. Les coses suposadament eternes han donat pas a altres d’efímeres, els oasis han esdevingut jungles i els sants patriarques pecadors. La vella política va morint lentament i emergeix una altra de nova i diferent. Tant se val si CIU decideix situar de cap de llista a en Xavier Trias o un sofà lidiant perquè la ciutadania els voti. Els caldrà, ens caldrà a tots plegats, jeure a un divan per confessar al psicoanalista quines són les nostres angoixes per assumir-les i així, potser, poder tornar a començar.
 
Publicat a El Periódico 15 agost 2014