MÉS I MÉS I MÉS.....SOBRE EL 2014

SI CAROD, FATIGATS i FASTIGUEJATS

L’exvicepresident el govern català, Josep Lluís Carod-Rovira, ha presentat en societat el seu darrer treball, un llibre que duu un títol molt ‘imaginatiu’: 2014. No hi ha cap dubte que en Josep Lluís domina la tècnica d’escriure. Com a bon filòleg sap jugar amb les paraules perquè aquestes diguin el que diuen i insinuïn cent coses més. Malgrat el seu art sempre he pensat que la seva veritable habilitat es manifesta quan fa de retratista, quan assenyala amb el dit allò que és obvi i ho explica com a novetat. Tothom sap que enguany fa 300 anys de la Guerra de Successió però, va ser ell el que va retratar i acolorir l’efemèride. A hores d’ara no sabria dir si Carod és un creatiu, un artista, o més aviat un retratista. El cert és que ell en la seva època parlamentària arrodonia les seves intervencions afirmant: “Com deia el poeta...” i, la veritat, els il•lustres diputats no varen saber mai si el literat citat era ell mateix o bé, aquestes al•lusions, esdevenia un homenatge als milers de poetes anònims que hi ha al món.

Doncs bé, bromes a banda, amb motiu de la presentació del seu 2014 Carod ha tornat a gaudir d’uns instants de projecció mediàtica per dir la seva. Fidel al seu estil ens ha suggerit que cal un govern de coalició per consolidar el procés independentista a l’hora que afirmava que Artur Mas és un home sincer i que: “hi ha fatiga d’Espanya, la gent està cansada”.

El retratista Carod ha disparat sense flash i en la seva fotografia hem trobat un munt d’ombres que fora bo il•luminar convenientment. Encerta l’exvicepresident quan sosté que la gent està –estem- fatigats. De què? Doncs , per exemple, de la consulta com a plat únic; dels que diuen representar-nos a tots i a ells no els ha votat ningú; de les Belen Esteban del Star System televisiu català; dels columnistes/portaveus que tradueixen a la resta de mortals les tribulacions del govern convergent; dels comentaris apocalíptics del conseller Homs i els seus informes; de les homilies setmanals –teòricament adreçades als militants d’Unió- de Duran Lleida; de les declaracions de Rull i Turull experts en aldarulls; dels missatges subliminals de TV3 i dels que no ho són tant; d’una ràdio i televisió nacionalista i poc nacional; dels que es fan els ofesos i dels que ofenen; de l’oposició que no és oposició i ens fot el sermó; dels que no saben res dels comptes a Suïssa; de les mil i una balances fiscals; de Marianos, Sorayas, Sorayos i de la del Pedal; dels prínceps i princeses ignorants; de les retallades amagades i mai comentades; del tres per cent suposadament inexistent i del vint-i-sis per cent d’atur permanent...

Sí, amic Carod. D’això i d’algunes coses més estem fatigats i fastiguejats.
També el  pots lleguir a www.catalunyapress.com