LA 'SEVA' ÉS DE LA CEBA....

  



250 MILIONS


"Com pot dilapidar TV3 tants diners per oferir el que ofereix? I aquesta és la part divertida de la història. Tenim una televisió que ens ha aïllat del mon"

JOAN BATLLE

Em pregunto com TV3 es pot polir 230 milions d'euros cada any (250 amb ingressos propis). No he pogut evitar comparar aquesta institució amb la Universitat de Girona. Resulta que amb un pressupost de 90 milions, pam més pam menys, cal mantenir més de 1.000 professors, 500 persones d'administració i serveis, un parc científic, un munt d'edificis, desenes i desenes de  laboratoris tecnològics i aules informàtiques que requereixen inversions permanents, i a més impartir centenars d'hores diàries de classe, fer recerca, formació continuada, màsters, etc. També caldria afegir-hi les partides petites que arribarien fins a aspectes tan poc acadèmics com tenir en condicions els lavabos necessaris per a un tràfic diari de més de 10.000 persones. No vull dir amb això que siguem eficients. Segurament tenim les ineficiències de totes les administracions públiques. Però tornem als 250 milions. Com pot dilapidar TV3 tants diners per oferir el que ofereix? I aquesta és la part divertida de la història. Tenim una televisió que ens ha aïllat del mon. Sèries de fa anys com Gent del barri, que ens obrien a la forma de viure en zones obreres de Londres, varen ser copiades en versió catalana. De les excel·lents sèries que crea la BBC, resulta que la màquina de projectar se'ls ha encallat a Mr. Bean. Seguim amb les produccions endogàmiques com El convidat, Gran nordEl foraster. Tenim una televisió per a jubilats, que s'apunten amb alguns amics a l'aplec de la botifarra del diumenge a Sant Miquelet de les Torrades, quan descobreixen, en el programa Divendres, que hi fan una fira. No m'entengueu malament. Aquests programes ja són correctes, i fins i tot necessaris, però per a televisions locals o regionals. TV3, en un país pràcticament sense competència mediàtica en llengua catalana, resulta que ens ha aïllat del món. Per aquest motiu només és líder pels pèls. Fins i tot sèries refrescants com Magnum ens feien gaudir de cultures i costums diferents, paisatges excepcionals, ens feien somiar, transmetien valors, i els malfactors sempre acabaven engarjolats, mentre que la nostra La Riera sembla que vol promocionar els valors de com fer calés a qualsevol preu, o com cal maltractar el personal si vols ser un triomfador. I si a més de ser un malparit resulta que ets homosexual, l'associació ja és doblement excitant. Els nostres dolents són el model a seguir. Com a mínim en aquest aspecte val a dir que TV3 està al dia i en consonància amb el país. Com deia el president Núñez, al sossi no se'l pot enganyar. També podríem parlar de les pel·lícules obsoletes dels caps de setmana, repetides mil vegades i de baix perfil. Tampoc tinc la certesa de si cal lloar el programa APM, el qual reconec que és divertit, però que basa el seu humor en l'escarni dels altres; una filosofia fàcil de fer riure, però a les antípodes del sentit d'humor intel·ligent de les sèries angleses. I si parlem del 3/24, què voleu que us digui? Mireu que en passen de coses al món cada minut! Doncs a TV3 normalment el món tanca a les 9 del vespre i no obre portes fins a l'endemà a les 9. I a partir de les 9 del matí, i fins a les 9 del vespre, a cada hora que passa hi trobem si fa no fa les mateixes notícies. Jo proposaria canviar el nom del programa per "l'hora de la marmota". A tot plegat cal afegir-hi la moda insensata de no traduir els comentaris d'aquells que parlen en llengües incomprensibles per a mortals com jo, que tenim ja la vista una mica malmesa, i no aconseguim de llegir sencers uns texts que desapareixen abans d'hora. De veritat algú creu que l'avorriment extrem d'El gran dictat pot aconseguir atreure el jovent o millorar la nostra llengua quan han d'escriure la paraula "hesgarrifullamenta"? I què em dieu de la lletania que ens encolomen dotzenes de vegades en les dues setmanes de període electoral, sobre la greu ofensa dels temps assignats per llei i que, per tant, els periodistes no volen signar les cròniques en senyal de protesta? Tan importants es creuen? De veritat pensen que ens afecta el més mínim que no signin dos minuts de crònica? Ho fan per a la seva pròpia endogàmia corporativa? Us imagineu que cada vegada que jo acabés una hora de classe m'acomiadés dels estudiants amb una solemne frase final, mirant fixament als alumnes, i dient-los: "Dr. Joan Batlle! UdG! Campus de Montilivi! Girona!" Tot plegat, patètic. El problema és que, com tot a la vida, t'hi acabes acostumant per fer país, et conformes, a base d'insistència mediàtica interioritzes que TV3 és la nostra, que si no la mirem nosaltres qui la mirarà, i no en redescobreixes la seva mediocritat fins que tornen a fer vaga, un acció que els honora. És en un dia de vaga quan s'agraeix un Telenotícies de 15 minuts en lloc de la xerrameca habitual pensada per allargar un programa més del necessari, vés a saber amb quina finalitat. És en un dia de vaga quan per fi saps el temps que farà demà mercès a un missatge curt, concís i suficient. És en un dia de vaga quan es pot veure alguna d'aquelles pel·lícules que el franquisme havia prohibit i que varen passar de llarg a la nostra generació. I també és en un dia de vaga quan penses que el programa d'en Cuní de tant en tant també és una opció, o quan optes per sèries americanes actuals les quals et tornen a mostrar un món que existeix, sovint prou dur com per no deixar-te indiferent, i que a més pots seguir en dual. Podria posar desenes d'exemples que són vox populi, però no vull avorrir els lectors. El que sí vull fer és una proposta al nostre President Artur Mas, el qual estic segur que compartirà plenament però que dissortadament no seguirà, malgrat ser una opció que ens donaria beneficis per partida doble. Si del pressupost de TV3 eliminem 200 milions podríem concedir 20.000 ajuts de 10.000 euros cadascun a 20.000 petites empreses, autònoms i joves emprenedors, que podrien sortir de la misèria, agafar moral, potenciar les seves iniciatives, recuperar la confiança en els governants i fer de pal de paller per activar l'economia. Sí, ho heu entès bé. Jo també he hagut de repassar els números atès que estava convençut que hi tenia un zero de més. I pel que fa als 30 o 40 milions sobrants, a fons perdut, haurien de ser suficients per tenir una televisió de més qualitat, i forçosament molt més competitiva si ho comparem amb d'altres cadenes privades, de producció prou correcta, i sense subvencions públiques. Ja entenc que això implicaria reconduir sous divins a terrenals, però estareu d'acord amb mi que, ara més que mai, cal tocar de peus a terra. Malgrat tot, com que sóc positiu de mena, tinc un bri d'esperança per al futur més immediat. Sembla que podrem seguir gaudint de vagues intermitents que ens permetran desconnectar de la nostra sense tenir mala consciència (a vegades em pregunto si no l'hauríem d'anomenar la seva).

PUBLICAT AL DIARI DE GIRONA