El blog d'en Joan Ferran

9.2.14

AMB I SENSE CRISTINA.....







BYE, BYE MONARQUIA


Sembla que el nostre destí i el nostre dret a la informació estigui lligat al consum monotemàtic, a un menú de plat únic fins a exhaurir les existències. Quan no és la Consulta és la Monarquia i sinó els greuges i les picabaralles amb el govern central. No demano obviar temes, ni silencis, ni passar de puntetes sobre res; tan sols somio fugir de certa saturació informativa. Tant se me’n dóna si la princesa Cristina baixa la rampa que la du al jutjat en cotxe blindat o en patinet. Per a mi és intranscendent si declara durant sis hores inspirada en el somriure cínic de Roca Junyent o si ho fa plorant. M’agradarà, això sí, que es faci justícia sense cap altra consideració afegida capaç de deteriorar o determinar el resultat. Tots som, al meu entendre, iguals davant la llei.
L’afer Urdangarin-Cristina ha donat peu aquests dies a moltes reflexions sobre el rol de la monarquia en la societat espanyola del segle XXI i sobre la necessitat de que aquesta institució enceti una nova etapa  més útil i transparent. No és el primer cop que això succeeix. La societat espanyola ha contemplat recentment des de divorcis i aventures diverses amb elefants, fins a sospites de que hi ha dipòsits monetaris dormint plàcidament a la Confederació Helvètica. Diuen que tot té un principi i un final, i crec que és cert. Em perdonaran la gosadia però considero que la institució monàrquica espanyola està cremant les seves darreres calories, les seves possibilitats de perdurar. El país ja no la considera ni respecta com abans, malgrat que molts li reconeguem el seu paper positiu en un determinat moment històric. Insisteixo un cop més, la força i la credibilitat de les institucions, les idees i les persones sovint s’acaba. De vegades pels canvis socials i el pas del temps, de vegades pels propis errors. Això ha succeït al nostre país i no hi ha marxa enrere, malgrat que alguns girin els ulls cercant la imatge de l’hereu i de la seva muller.
A Espanya fins al dia d’avui ha conviscut amb la monarquia un cert “republicanisme tolerant” però, a hores d’ara, les coses estan canviat a una velocitat de vertigen. Al voltant de tema del Cap d’Estat discrepo de molts dels meus companys socialistes catalans i espanyols. Jo ja no crec en la renovació d’aquesta monarquia ni en la seva capacitat d’arbitratge. Considero que els republicans de cor i convicció ja hem pagat al monarca el peatge pel seus serveis prestats al país. Ara cal –amb seny, sense presa i tranquil•litat- recollir les ànsies de canvi que emergeixen de la societat espanyola i catalana tant en el terreny institucional com en el polític i social.
Pots llegar aquest article a www.catalunyapress.com