SOBRE ELS FEDERALISTES

VELLS I NOUS FEDERALISTES

Avui que tothom torna a parlar de federalisme potser ha arribat l’hora que l’esquerra honori el pensament i el talent de Francesc Pi i Margall. Podria fer-ho -per exemple- posant de relleu tant la teoria com el discurs humanista i social  del que fou president de la primera República Espanyola. Enguany el pensament polític de Pi i Margall esdevé més actual que mai, més proper a concretar-se -òbviament modernitzat- que mai. És en un context com l’actual que la relectura de Pi i Margall es fa valer al comprovar que col•loca l’individu, la llibertat i el benestar social en l’epicentre del seu ideari. I ho fa al mateix temps que propugna el federalisme com la fórmula magistral que permet l’engranatge, dins l’estat espanyol, de totes les nacionalitats ibèriques sense trencaments ni secessions.

 La proposta dels socialistes, anunciada avui per Rubalcaba i Navarro de reformar la Constitució Espanyola, en un sentit federal respecte la configuració de l’estat, emergeix com el contrapunt més solvent i democràtic a les tesis independentistes i a la deriva suïcida que propugnen alguns sobiranistes. Aquesta nova proposta parteix d’uns determinats antecedents històrics vinculats al vell republicanisme federal. El fil conductor del pensament de Pi i Margall està farcit de valors socialistes i llibertaris, valors basats en la solidaritat econòmica i humana. Friedrich Engels ho va tenir clar quan va escriure:

 ”Entre els republicans oficials era Pi l’únic socialista, l’únic que va veure la necessitat de fonamentar la República en els treballadors”.

El discurs i la proposta de reformes anunciades avui per PSC i PSOE beu d’aquestes fonts progressistes republicanes i federals. Aquesta proposta anunciada pot esdevenir l’inici d’una nova embranzida de les esquerres arreu de l’estat per liquidar l’hegemonia de les dretes en el poder.

Permeteu-me que clogui aquests comentaris amb una referència anecdòtica però no exempta d’una certa rellevància, diguem-ne, simbòlica. Per a un internacionalista català esdevé un plaer comprovar com en algunes ciutats cubanes hi ha carrers i avingudes que duen el nom de Francesc Pi i Margall. No en va el pare del nostre federalisme fou un dels pocs polítics i pensadors amb pronunciaments inequívocs contra les guerres de Cuba i Filipines. La seva fou una de les poques veus crítiques contra el patrioterisme i el bel•licisme que tant va contaminar en aquella època les forces polítiques catalanes i espanyoles. Perillós el vell ‘jingoisme’, perillós també el nou...

I per reblar el clau una frase aplicable a la nostra actualitat. Deia Azorín de Pi i Margall: “Enmig del tremend desconcert de l’última dècada del segle XIX, només aquest espanyol es dreça pur enmig de la turba de negociants, discursejadors i cínics”
 També a www.catalunyapress.cat