El blog d'en Joan Ferran

2.9.13

AMIC ORIOL...'TOT FLUEIX, RES S'ESTÀ QUIET.....'






JUNQUERAS TÉ PRESSA



Sempre he pensat que la primera quinzena de setembre no és la més idònia per fer declaracions polítiques de caire prepositiu. A molts dels nostres polítics la Diada i el seu ambient reivindicatiu els fa dir coses que en altres períodes de l’any no dirien, o explicarien de forma més edulcorada i seductora.
He de confessar que m’han sorprès les declaracions d’Oriol Junqueras contradient en Pere Navarro i fent una defensa abrandada del calendari curt respecte de la consulta. Sincerament, aquests darrers dies trobo l’Oriol una mica més esverat del què és habitual en ell. M’explicaré. El líder d’ERC intenta sovint aparèixer en públic amb un posat de mestre d’escola pacient que no es cansa de repetir la mateixa lliçó de mil maneres diferents, amb l’objectiu de gravar-la en el subconscient dels seus alumnes. Doncs bé, darrerament he vist un Junqueras més cafeïnat que mai. Sembla tenir pressa, molt pressa. Probablement l’ambient de les cadenes i les vies l’esperonen. Potser sí però, ell és historiador i hi ha coses que per prudència no hauria de dir. A saber: quan aconsella a en Pere Navarro, i als federalistes en general, que facin una cadena federalista sembla ignorar aquella famosa frase, pròpia de la vella França, que deia “aquells que avui us aclamen us duran al patíbul”. La volatilitat de les adhesions polítiques, de les mobilitzacions de masses, de l’emmirallament en cabdills o ideologies ha estat una constant en la història universal. El que avui és demà pot deixar de ser. Però més enllà d’aquesta qüestió sobradament documentada, m’ha sobtat la lleugeresa de l’Oriol Junqueras historiador quan ens diu que alguns representants dels estats de la UE li han mostrat la seva disposició a donar suport a la transformació de Catalunya en estat. El republicà ha afirmat això al mateix temps que denunciava a importants sectors de l’establishment, segons ell, venuts al govern espanyol. Mala peça al teler...
El líder republicà diu confiar en Europa i que per discreció obligada calla els noms dels seus hipotecis avaladors. Ai amic historiador! Cues de pansa per la memòria.
 La Segona República encara espera l’ajut dels governs democràtics europeus per fer front a les tropes sedicioses del general Franco. Els catalans i espanyols de postguerra encara esperen veure passar les tropes aliades que varen alliberar París camí dels Pirineus per reinstaurar la democràcia a Espanya... Europa és complexa amic meu.
 I ha estat en mig d’aquest enrenou que Junqueras ha gosat parlar de l’establiment català... I jo em pregunto: Sap quina és la naturalesa de l’establishment europeu? Crec que no.