El blog d'en Joan Ferran

18.7.13

CiU PERD UN HOME SENSAT...







JORDI CASAS DIU ADEU A MADRID


Jordi Casas, el Delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, ha dimitit del seu càrrec institucional. Ho ha fet fidel a la seva forma de ser i actuar. Ho ha fet dient les coses clares, pel seu nom , com les sent. Vaig compartir escó amb ell al Parlament de Catalunya. Jo a la bancada socialista, ell a les rengles d’Unió. Ens enteníem bé malgrat tenir orígens polítics diferents i plantejaments programàtics oposats. La meva afinitat amb Jordi venia afavorida pel seu tarannà obert, el caràcter comunicatiu d’ambdós i una contundent claredat a l’hora d’exposar idees. Recordo, com si fos avui, un sopar celebrat al Palau de la Musica posterior al lliurament dels premis Antonio Asensio que va organitzar ‘El Periódico’. Els companys de taula -periodistes i empresaris- no es podien creure l’alt nivell de coincidència entre Casas i jo respecte la ‘polèmica’ Catalunya-Espanya. Tots dos coincidíem en assenyalar qui eren els responsables dels mals entesos, qui eren els instigadors aprofitats del suposat conflicte, qui conspirava, qui es beneficiava de les picabaralles.... Al nostre entendre uns provenien del centralisme espanyolista nostàlgic i extirpador d’Estatuts i autonomies vàries, els altres del radicalisme nacionalista català que menysprea els avenços i canvis aconseguits pel gradualisme intel•ligent.
Avui Jordi Casas plega i no voldria que ningú interpretés aquestes breus línies com una excusa per criticar la deriva del president Artur Mas. Això ho faig sempre que ho crec oportú sense subterfugis. En marxar, Casas ha reivindicat l’esperit de la Transició que va protagonitzar, entre d'altres, Miquel Roca, ha criticat la tele i ràdio governamental catalana i les retallades antisocials del govern convergent. Ho ha fet fidel al seu estil, sense pels a la llengua. La Generalitat i Catalunya perden un bon servidor a Madrid, un home d’entesa. A la capital de l’estat fa falta gent com Jordi Casas i sobren talibans.
Estic segur que en Jordi, fora del circuit institucional, continuarà essent una persona oberta, agradable i diàfana.