SENYOR MAS..... PROU PASTANAGA , MÉS POLÍTICA !!

SOBRE ESPÀRRECS, RAVES I POLÍTICA

La Fira de l’espàrrec de Gavà dona molt de joc. Permet que els nostres polítics es treguin del barret els seus espàrrecs particulars per servir-los amanits en la salsa que més convingui. Així, per exemple, el portaveu de CiU al Senat,  Josep Lluís Cleries, pot condimentar-los amb un punt de salsa socialdemòcrata ful demanant al govern de Madrid que es desdigui de les mesures d’austeritat que, segons el seu criteri, ofeguen la Generalitat. Ens ho ven com a condició sine qua non per poder presentar els pressupostos d’enguany. El bonàs d’en Cleries oblida que va ser Artur Mas el primer polític en suggerir a Espanya bisturí i austeritat.

Un altre espàrrec més dur d’empassar, i amb força mostassa de Dijon, ha estat el que ens ha suggerit en Pere Navarro demanant el cessament del director de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell, per la seva presumpta multiimplicació en casos d’espionatge polític i empresarial. Sí, en aquest cas l’espàrrec pot esdevenir un xic indigest, doncs és susceptible de provocar un esclat de sinceritat respecte algunes interioritats de CiU que afecten al president. Un Navarro ben informat afirma que Mas està atemorit per tot el que sap ‘l’emperador’ dels espies catalans. Mala sort per aquest Martorell ara que Miquel Sellarés està teoritzant, i bastint, la carcassa d’un exèrcit català amb els seus imprescindibles serveis d’intel•ligència militar. Sorry Xavier.

Però, la Fira de l’espàrrec ha donat molt més de sí. El diputat d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha presentat l’espàrrec més psicodèlic de tots, amb salsa rosa, defensant que la commemoració del tricentenari dels fets de 1714 permet “somiar” amb recuperar la sobirania de la mà de Toni Soler i Mikimoto. Visca la col polonesa! Fora la de Brussel•les!.

  Però, ja que estem parlant de productes del camp, hem de dir que a la Fira de l’espàrrec de Gavà no s’ha presentat la gent que agafa el rave per les fulles. Sí, home, els Rajoy, Alícia i Millo que, com Artur Mas, fan servir el nacionalisme de collita pròpia. Uns conreen el regeneracionisme recentralitzador a l’espanyola, altres el sobiranisme difús a la catalana.

Ja veuen, anem de vegetals. Hi ha qui diu que s’ha acabat el bròquil per vendre llibres. No ho se pas, el cert és que alguns d’aquí, i altres d’allà, han trobat la pastanaga (l’opi del poble que diria el clàssic?) per surar i surar...