SORAYA...NO LA LIEIS AÚN MÁS!

ES VEIA VENIR

Es veia venir. Estava cantat i esperat. L’Advocacia de l’Estat ha considerat que la declaració aprovada pel Parlament, el proppassat 23 de gener, vulnera tot un seguit d’articles de la Constitució. Ara sembla ser que el Govern espanyol enviarà l’informe al Consell d’Estat com a pas previ per dur el tema al Tribunal Constitucional.

Les reaccions no s’han fet esperar. Unes apel•lant l’obligada observança de la legalitat vigent. Altres esquinçant-se les vestidures davant l’intervencionisme de l'estat…

No m’interpretin malament, sóc dels que creuen que cal fer bé i sense entrebancs la tan discutida consulta. Però sospito que aquí, i allà, hi ha gent satisfeta de que les coses vagin així: de bronca en bronca camí d’un desenllaç incert, malgirbat i perjudicial per a tothom. Volen el tan comentat xoc de trens.

 D’haver-se fet bé les coses tenint cura del llenguatge declaratiu avui, segurament, estaríem parlant de com i quan fer la consulta. Doncs no, el maquinistes d’aquí i d’allà volen marxa i vapor. Marxa per sortir a tota velocitat de la putrefacta agenda en la que es troba la política de casa nostra. Vapor per emboirar el panorama i fer-nos perdre de vista les responsabilitats del que esta succeint.

Umberto Eco en la seva obra “Construir l’Enemic” ens explica la utilitat de tenir sempre disponible a mà un adversari –un enemic- a qui culpabilitzar dels nostres errors i desencerts. Ens diu el pensador italià que quan aquest enemic no existeix, cal construir-lo o inventar-lo a corre-cuita, no fos cas que quedessim en fals. No cal recórrer al llibre d’Eco per adonar-nos que estem davant d’un episodi més, en vindran d’altres, d’aquesta guerra que alimenten alguns d’aquí i d’allà.

A Catalunya comença a fer-se difícil parlar de tot plegat desapassionadament. Fer una valoració crítica assenyalant les coartades dels nacionalismes –de tots- és rebut sempre a desgrat per molta gent. L’eficàcia dels nacionalismes rau sempre en una bipolarització que integra a uns amb els uns i a altres amb els altres, a la recerca de culpables. I és que, amics meus, en moments com els actuals, on els valors cauen malauradament a miques, i es modifiquen ràpidament les percepcions polítiques, acostumen a passar coses lletges. La crispació truca a la porta, no la deixem entrar.