EM FALTA EL COLOR MORAT

FALTA UNA BANDERA

L’Onze de Setembre no vaig anar a la manifestació perquè la convocatòria de l’ANC era clarament independentista i jo no ho sóc. És més, per ser sincer, mai m’he identificat  amb cap tipus d’estelada per molt que pugui tenir reminiscències de salsa caribenya o arrels cubanes.

Recentment tampoc he fet acte de presència a la Plaça Catalunya, malgrat pensar que el nostre futur com país el podem encarar millor vinculats a Espanya que no pas sols com a mussols per molt que fem actes de fe europeista.
Aquest cop les meves prevencions per no anar a la plaça en qüestió venien motivades, no sols per la bandera que alguns anomenen “l’estanquera”, si no perquè sospitava –com així ha estat- que la presència d’alguns personatges a la concentració se’m podia indigestar. No parlo exclusivament dels amics d’en Wert, si no més aviat d’algun que altre personatge xenòfob, de punys lleugers i amistats perilloses. El cert és que podria haver fet meva aquella famosa cita d’en Santiago Carrillo quan va dir: “que importa un color mas o menos en la bandera”. Però no, això encara és superior a les meves forces i, a mesura que passa el temps i moren elefants per trets borbonics, cada cop em costa més empassar-me segons què i segons qui.

He vist les imatges de la televisió governamental (la seva) sobre la concentració del  12 O i he arribat, almenys, a un parell de conclusions.

1a. –Cal un curset accelerat destinat a Guàrdia Urbana, Delegació del Govern i organitzadors de manis vàries per aprendre a comptar i no fer el ridícul.

2a. – Som molts els que podem tenir una doble estima – el famós corasón partio- entre Catalunya i Espanya. D’acord, però preferiríem que a l’hora de dibuixar-ho en un cartell, enganxina, o en una pancarta hi aparegués un altre color. Sí home, no us feu els distrets, aquell que fa que la bandera d’Espanya sigui tricolor, republicana.

Crec que he fet bé en no anar a cap de les dues concentracions/manifestacions. No soc nacionalista d’enlloc i m’he tornat exigent. No hi havia la meva bandera. La més bella i civica del mon i tan constitucional com la que més. Em direu que sóc minoritari, utòpic, somiatruites i que no faig servir, com Mas, les emoticones. Tan me fa. Ara que tot està tan esvalotat, potser és un bon moment per declarar-se republicà federal i tant catalanista com socialista internacionalista.