El blog d'en Joan Ferran

7.10.12

EL PSC A LA CONQUESTA DE LA "MAJORIA CAUTELOSA"





LA MAJORIA CAUTELOSA


El festival de les coses estranyes ha començat. A hores d’ara ja res és estrambòtic ni motiu de sorpresa. Podem comprovar com, a TeletriCiU, Artur Mas fa paral•lelismes entre el mon dels castellers i els fonaments d’un nou estat non nat. O veure com un president assedegat, envoltat de joves patriotes, veu d’un got groc que du el lema Catalonia is not Spain. Sí, això i moltes coses més les podrem veure i escoltar d’aquí al 25 de novembre. Alguns, de bona fe, pensen que tot plegat finirà el dia després de les eleccions. S’equivoquen. El festival de les coses estranyes no ha fet  més que començar. Els seus promotors tenen en cartera grans projectes al respecte. Somien en perllongar les activitats durant més d’una dècada. Somien transitar nacionalment ancorats en Neverland –el país de Mai Més-.
Sota aquesta atmosfera de coses estranyes trobareu fantasies mai imaginades. Així personatges, com Felip Puig, inspirador d’escamots amateurs i de webs delatores, esdevindrà un paladí contra “l’estratègia de la por” dels que insinuen que la independència és perjudicial. Ell, precisament ell, que va fer de la inseguretat i la por als aldarulls motiu de justificació de polítiques repressives... Insisteixo, el festival de les coses estranyes ja és aquí. El que hem vist fins ara és tant sols un aperitiu. Què fer? Es va preguntar el clàssic. La resposta actual seria: Aconseguir que la teva veritat esdevingui acceptada. Com? Ens interrogaria el vell revolucionari rus: Formulant-la amb nitidesa. Mostrant que entre el camí de Mas vers un món desconegut, ple d’incerteses i el remolí d’aigües tenebroses que tot s’ho emporten del PP hi ha sortida. Fàcil? No, laboriosa però, possible i plena d’oportunitats, conscients de que la societat es mou i comprèn. Tant Artur Mas com Mariano Rajoy s’han ventat sovint de tenir el suport de les majories silencioses argumentant, ambdós, que aquestes eren comprensives amb la seva política de retallades considerant-les inevitables i necessàries. Després Artur Mas va canviar de xip justificant la seva “transició” mercè a l’energia que li presta la Diada de l’Onze de Setembre. Excel•lent coartada per ocultar la ineptitud del seu govern!
Doncs bé, l’opció del catalanisme federalista que propugna el PSC també té la seva gent, la seva clientela. Enguany la feina del PSC ha de ser la de connectar amb la “majoria cautelosa”. Sí, aquella que vol avançar sense perill; aquella que lluny de ser estètica, o estàtica, vol canvis sense batzegades ni turbulències. És una majoria que no vol patir pernicioses conseqüències econòmiques i socials. La majoria cautelosa viu en la centralitat, a equidistància d’un Mas irreflexiu i aventurer i enfrontada als dictats uniformistes dels populars. La majoria cautelosa catalana pot albirar en la solució federal la fi de mil polèmiques estèrils.
Cautela no és sinònim de por, si no de cura. El diccionari defineix el mot prou bé: “Prudència davant un perill probable”. Catalunya necessita que una majoria cautelosa prengui la paraula i l’expressi amb el vot.