QUE DIU EL PSC? : UNIÓ I LLIBERTAT !

Més que mai: Unió i Llibertat!

La manifestació de l’Onze de Setembre ha sacsejat la política catalana, l’espanyola i inclús l’europea. Ho ha fet fins a l’extrem de despertar pors adormides i situar damunt la taula un munt de futurs imperfectes. A hores d’ara s’han dit tantes bajanades, en un sentit i en un altre, que l’atmosfera no para d’enrarir-se. Tant és així que potser va arribant l’hora de dir prou a l’allau de declaracions i contradeclaracions i passar, amb normalitat, a explicar cadascú amb nitidesa les seves posicions lluny d’espectacles televisius on la víscera pesa més que la raó i l’enraonar.

 Sabem que un munt de gent es declara, amb tota legitimitat, independentista i ningú s’ha esquinçar la toga. Tard o d’hora arribarà el moment de dipositar  vots a les urnes i sabrem així, pacíficament, la voluntat de les majories i el grau de silenci dels fins avui indiferents.

Sabem que altres es mouen tebis en terra de ningú, dubitatius i fins i tot expectants davant dels camins que obren alguns dirigents considerats gent temperada i possibilista. Aquests hauran de triar si l’aventura estatista paga la pena o és millor exercir de prudents en temps de crisi i turbulències. Molta paciència amb aquests i portes obertes si cerquen centralitats... Altres perseverarem en explorar sortides de diàleg i pacte –malgrat ser conscients que sovint ens han enredat- convençuts de què l’acord i l’entesa són els ingredients indispensables de les polítiques útils i ben fetes. Els que ens considerem catalanistes i federalistes pensem que avui, més que mai, el lema: Unió i Llibertat, adquireix un gran valor en sí mateix.

 Davant la trencadissa, la recomposició. Davant el greuge, exigència de reparació. Davant l’aventura irresponsable vers un horitzó d’incerteses, el pacte i l’exigència, tantes vegades com calgui, de respecte i consideració. Cap camí és fàcil. Cert però, el de la trencadissa és ple de verí, de perills, de inestabilitats i descohesió. Si obrim la porta del diàleg exigent i ferm, lluny d’exhibir feblesa podrem gaudir d’objectius factibles, possibles, útils...

Més enllà de les declaracions abrandades; més enllà de discurs apocalíptic i viatges sense barqueta i Ulisses, emergeix un sincretisme útil que veu en les fonts del federalisme modern i del millor catalanisme.

Al PSC el trobareu, com sempre, en aquests paràmetres federals, socials i nacionals .