LA PROPOSTA PSC: SERENOR I CANVI TRANQUIL

SERENOR I CANVI TRANQUIL

Que alguns volen fer mal i deixar fora de joc als socialistes és una evidència; i que s’han conjurat per fer-ho també. Ho vendran vestit de mil maneres i assenyalaran amb dit incisiu els  errors que comet, o pugui cometre el PSC. No ho dubteu, el preu que han de pagar els socialistes catalans per les seves faltes és , i serà, infinitament superior a l’exigit a altres forces polítiques. Ser alternativa té un cost, i en aquest context el PSC, si vol avançar, haurà d’evitar ensopegades i contradiccions. Alguns analistes i tertulians posen el dit a la nafra dels socialistes de bona fe. Altres, en canvi, han esdevingut mercenaris il•lustrats dedicats a omplir planes de diari al dictat. Vaticinant dia sí, dia també, que el projecte dels socialistes catalans està fora de lloc perquè el gran Artur ha estat capaç de fer oblidar les retallades amb vol d’estelades. Són els escribes d’un nou pensament únic català. S’imposa, doncs, relativitzar una mica les coses. Ara toca, com diu l’himne patri, passar d’aquesta gent tan ufana i tan superba.

El projecte polític de la gent del PSC descansa fonamentalment sobre tres pilars: la defensa de l’autogovern de Catalunya, de l’Espanya federal dins una Europa unida, construïda sobre un eix social que relliga el conjunt. Doncs bé, també és un bon moment històric i polític per explicar-ho de nou. A casa nostra gairebé ningú discuteix el fet que els governs centrals s’han comportat, aquests darrers anys, de forma un xic matussera amb els catalans. I també és evident que la societat catalana s’ha tornat més exigent envers les relacions amb una Espanya més sorda que abans. Però no és menys veritat que quelcom que han denunciat unànimement totes les forces parlamentaries catalanes -excepte CiU, és clar- a saber: Artur Mas ha fracassat com a governant i practica la vella estratagema consistent en la fugida endavant sense valorar-ne les conseqüències. Això sí, hem de reconèixer que en aquest camí a Ítaca per fascicles CiU ha començat a devorar, sense indigestar-se, el discurs i l’electorat de ERC i SI.

Hi ha qui diu que vindran temps difícils propiciats per la falta de cintura de la gent de Mariano Rajoy o per més d’un bocamoll al servei del govern català. Uns i altres estiraran la corda que mai s’hauria de tensar però, és en moments històrics com l’actual que cal, més que mai, seny i propostes factibles que permetin avançar. El país necessita serenor i un canvi tranquil. La proposta federal del PSC - que inclou reformes profundes de l’estat, de la Constitució i un nou sistema de finançament pactat - és possible. Segurament més beneficiós, a curt termini, que una independència per entregues.