FELIP PUIG I RIGAU ENS VOLEN FER POLICIES...

POLICIES PER “DELEGACIÓ”

Diuen que un estat policial és aquell que controla els individus limitant els seus drets  polítics mitjançant diferents mecanismes de repressió sota l’excusa, o la justificació, de garantir l’ordre, la seguretat i el bé comú davant suposats perills. Al llarg dels anys han estat molts els règims que ha emprat mètodes poc democràtics per controlar la ciutadania. Els llibres d’ història donen fe d’aquests fenòmens i la literatura ha lloat infinites vegades la lluita d’ herois anònims contra l’autoritarisme i la repressió. Però vet aquí que tot canvia i el regne de les aparences ha esdevingut, a hores d’ara, més poderós que el regne de les veritats. Qualsevol repressió o bestiesa policial és susceptible de ser embolcallada i presentada amb llacets per semblar un regal desitjat.

  A casa nostra, després de tants anys de dictadura, l’anomenat estat policial està mal vist. Té mala reputació. Som un país d’arrels llibertàries, lliberals i democràtiques. No ens agrada ser custodiats, vigilats ni controlats però, ai! sempre hi ha algú que té una certa por a la llibertat, que traspua una desconfiança manifesta en els mecanismes democràtics per corregir el desordre, la bretolada i les malifetes. Aquests “desconfiats” sovint arriben al govern i, aleshores, pretenen fer-nos viure en una mena d’estat policial delegat, és a dir, en un estat on la pressió repressora passa, de ser exercida en solitari per les temudes forces de l’ordre, a ser compartida per cívics colaboracistes i delators. I tot això sense tenir en compte els efectes col•laterals que poden generar aquestes sol•licituds de col•laboració ciutadana (falses delacions, revenges, enfrontaments...).

Després d’un munt de despropòsits en el comandament dels efectius policials, Felip Puig va trencar el foc de la “delegació” amb la seva detestable –i fracassada- pàgina web delatora a càrrec de la Conselleria d’Interior. Imitadors en altres àmbits no li han faltat. Ferrocarrils de la Generalitat ha posat en marxa una aplicació mòbil per alertar sobre suposats –o interpretables- casos d’incivisme. Però, la gota que ha fet vessar el got ha vingut de la ma d’Irene Rigau. La Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat vol permetre a les famílies participants en un procés de preinscripció escolar denunciar el frau. Afortunadament les Federacions de Pares i Mares d’Alumnes han aconsellat la ciutadania declinar la invitació a fer de policia...

Aquests tics autoritaris del govern dels “millors” són susceptibles de sembrar la llavor de la insolidaritat i de l’espionatge entre la ciutadania. Hom pots sospitar fins i tot que res és gratuït. Felip Puig va iniciar el camí vers d’un nou model d’estat policial delegat amb les seves web i la justificació de les patrulles veïnals. Ara ens volen informadors anònims. No ho podem consentir. Policies, inspectors i jutges han de fer la seva feina, per això els paguem. Cal dir un no ben clar a la delació, la revenja i les acusacions gratuïtes.