SEMPRE MIRANT A CAN PSC

A tots aquells que no ens estimen

Sempre he defensat la necessitat de dir les coses pel seu nom. Durant el darrer període congressual del PSC em vaig prodigar fent articles d’opinió i expressant lliurement les meves idees. M’agradava la proposta d’un cert gir a l’esquerra i em preocupava el discurs “centrat” de més d’un company... Aquests darrers dies he posat en valor que un grup de companys rescates, de nou, la proposta congressual d’avançar envers una Aliança Catalana de Progres. Cap problema al respecte. Cap objecció a la lliure circulació d’idees prenyades d’esperit llibertari i constructiu. És més, la proposta de articular un procés d’eleccions primàries per dilucidar qui pot ser el/la millor candidat/ata em sembla imprescindible i, en certa manera, urgent.

Tots som conscients que la situació del país es força delicada des de el punt de vista econòmic i social. Tots sabem que el prestigi de la política, i dels polítics, passa per un dels moments més crítics de la democràcia recuperada. També som conscient que en aquests temps d’incerteses acostumen a proliferar messies salvadors i bruixots que fan de la demagògia el seu modus vivendi. Ho sabem, oi que si? Doncs alerta perquè els que ens voldrien veure fora de joc estan actuant de forma tan deliberada com descarada.

Fa pocs mesos vàrem celebrar un congres que va triar una nova direcció després de moltes deliberacions, escenificacions, reunions, pactes i "retirades". Perfecte. Vàrem elaborar i reescriure un munt de textos al voltant del nostre rol polític a Espanya. i També sobre el federalisme que ens ha inspirat des els temps dels clàssics...I, oh paradoxa! Alguns, neguitosos ves a saber per qué, volen obligar-nos a reobrir un munt de qüestions que hem deixat segellades per un cert temps oblidant que els reptes immediats potser son uns altres més prosaics. A saber: els que planteja la societat catalana que viu i pateix la crisi i que ara no detallaré, i els de la oxigenació i posta a punt del PSC per esdevenir alternativa.

Alerta doncs; sovint la bona voluntat i l’afany de discussió dels nostres companys és aprofitada maliciosament per escribes a sou i tertulians peluts, omnipresents durant anys i panys en mitjans públics, que voldrien veure’ns desaparèixer del mapa polític.

Titllaré de mesquí a quí insinuï que pretenc limitar la lliure circulació de propostes i idees a la si del PSC, ans al contrari, crec que es imprescindible la discussió i l’acord. Ep! Tan imprescindible com la unitat de criteri partidari davant dels grans temes de país que cal abordar irremissiblement. La nova executiva del PSC fa pocs mesos que intenta rutllar.Com qualsevol organisme inexpert -en inici- necessita consolidar-se i aprendre a caminar amb seguretat. Errarà un munt de cops. És natural; con també ho hauria de ser que els que la estan observant amb lupa donessin temps al temps. A tall d'exemple: un professional de les tertúlies televisives, que apareix en tv3 des de els temps de la picor, escriu amb sospitosa freqüència sobre els “problemes” del socialistes catalans. El seu darrer escrit duia com a títol “Rebelión a bordo” i descrivia- com a mostra de les contradiccions insalvables a la si del “Titànic PSC”- les noticies aparegudes aquests dies sobre actes i conferències impulsades per companys del partit al temps que teoritzava sobre la defunció del federalisme i la inevitable allunyament del PSOE. Doncs bé, proposo una mica més de calma i estil. Crec que convé discutir internament tan com es vulgui així com enfortir la posició política que traci en cada moment la Comissió Executiva. La tàctica i la estratègia del PSC varen ser dissenyades tot just fa sis mesos i res ha canviat tant que exigeixi una reformulació programàtica en profunditat. Els dubtes i les contradiccions han, i poden, de ser exposats en el Consell Nacional del PSC i la majoria ha d’opinar al respecte.
  Alguns afirmen que el federalisme ha quedat condemnat a dormir en els llibres de historia. Qui sap? Les coses canvien tant que potser més d’un, abans de que xoquin els famosos trens, s’hi apuntarà com a solució única i miraculosa per sortir de l’atzucac .