SOBRE EL PSC, ELS IBI I ALTRES MISTERIS

ROS and IBI

No és cap secret. Angel Ros és un polític amb ganes de tocar pilota; “con hambre de balón”, com diria un vell comentarista esportiu ja jubilat. Diuen que vol jugar a la primera divisió de la política catalana. Diuen també que en el darrer Congrés del PSC els seus moviments varen ser contradictoris, si més no confusos. Ros té tantes ganes de tocar pilota abans que l’àrbitre faci servir el xiulet que va intentar patentar una esmena miraculosa adreçada al grup parlamentari del PSC a  Madrid. I fa pocs dies, sense anar més lluny, va publicar, abans que la direcció del PSC marques posició col•lectivament, un article defensant que l’Església no pagui l’IBI. Cap problema, tot plegat, si no fos perquè la repetició de la tàctica esdevé una pràctica i, aquesta, comença a ser susceptible de crítica per part dels seus companys.

Jo sóc partidari de què les esglésies paguin l’IBI. Sé perfectament que les exempcions que avui contempla la llei no són exclusives de l’Església catòlica romana. Sé també que jueus, protestants, musulmans, fundacions i associacions d’utilitat pública estan subjectes a la norma. Arribats a aquest punt, s’ha de ser honest i s’ha d’explicar al ciutadà que totes aquestes exempcions previstes a la llei, amb el pas dels anys, s’han aplicat de manera extensiva anant molt més lluny del què preveu la llei, vulnerant així el seu esperit primigeni. Dit això, no és avui cap bogeria exigir que s’apliqui la legislació de manera estricta. Per exemple: un pis per capellans d’una parròquia, si esdevé un pis llogats a tercers en absència de capellans, ha de pagar l’IBI; també ho ha de fer tot bé susceptible de generar benefici. I què em diuen vostès del vell privilegi del que gaudeix, en exclusiva, l’Església referent al impost d’ obres? I les aportacions directes de l’Estat? Fora interessant doncs revisar la llei –i el concordat- per veure si les exempcions actuals no es passen de la ratlla.

Angel Ros, com si volgués emular als antics creuats de Terra Santa, ha sortit en defensa de la jerarquia eclesiàstica –els cristians de base afirmen per activa i per passiva no voler privilegis- argumentant que el pagament de l’IBI de les finques eclesiàstiques no solucionaria els greus problemes de les finances espanyoles. És clar que no! I l’impost de successions i la pujada de l’IVA per sí sols tampoc! A hores d’ara ningú discuteix la contribució de l’Església en els àmbits socials però, dit això, immersos com estem en una profunda crisi econòmica, el ciutadà desitja que tots i cadascun dels estaments de la nostra societat aporti la seva quota de solidaritat i sacrifici. Són molts els cristians de base que desitgen una església sense privilegis, lliure i independent del poder (veure www.cristianisme.xxi.org/posicionaments/).

Seguint amb el símil futbolístic, Angel Ros vol ser titular. D’acord, cap problema... però, fora bo que escoltés el so del xiulet que marca l’inici del partit.