NOVES PROPOSTES A CAN PSC....

La proposta “Avancem!”

No fa gaires dies es va saber que un conjunt de simpatitzants i militants socialistes adoptaven el nom grupal “Avancem!” amb la intenció d’obrir nous espais participatius, tant en la política catalana com a la sí del PSC. La proposta ha vist la llum –diuen els seus promotors- amb voluntat de col•laboració amb l’actual direcció del PSC, que capitaneja Pere Navarro, però també amb l’aspiració de trobar nous denominadors comuns entre les diferents sensibilitats de l’esquerra catalana. En breu està prevista una presentació pública del que volen ser els seus plantejaments bàsics però sembla –pel que he pogut llegir- que una de les seves propostes immediates serà reclamar una oposició més contundent al govern de CiU, i fer-ho des de una perspectiva inequívocament d’esquerres. També volen defensar un nou pacte fiscal, indissociable d’un altre de social, capaç d’assentar les bases d’una nova “aliança de progrés”. Aquesta darrera formula/proposta entesa com a quelcom més profund que la clàssica suma de sigles partidàries.

El plantejament inicial de la gent d’Elena em sembla força atractiu. I crec que ho és perquè el punt de partida s’ubica més enllà de la política parlamentària clàssica i dels partits que la tutelen. En les tesis de la gent d’Avancem! intueixo voluntat de generar “moviment” per tal de disputar l’hegemonia social i cultural al nacionalisme conservador. Bona idea per sortir de l’atzucac.

Insisteixo, celebro la iniciativa d’aquest grup nounat per que pot tenir la virtut de situar a cadascú en el lloc que li correspon. M’explicaré: sovint hem criticat que sota el discurs nacionalista s’amaguen interessos més propis de la gent de la cartera que del país i la senyera. I això, amics meus, passa a totes les famílies. Avui a can PSC ja no s’hi val el Totum Revolutum i dir, en una caragolada, que un és més catalanista que un altre company. No. La situació actual exigeix menys ambigüitats i més posicionaments referencials respecte dels grans temes de la nostra societat. Per exemple: És prioritària, o no, la defensa de l’Estat del Benestar? Quina política fiscal preconitzem? Quines han de ser les línies vertebradores d’una aliança entre progressistes?...Sospito que, malauradament, hi ha gent que no en vol sentir parlar gaire de tot això.