El blog d'en Joan Ferran

3.5.12

UDC: DURAN LLEIDA O UNA BLANCANEUS?

 Ironías del destí. Sitges, la ciutat/paradís gai de Catalunya, acollirà els propers dies el congrés d’un partit en el que el seu màxim dirigent, Duran i Lleida, justifica les anomenades “teràpies reparadores” per "guarir" la homosexualitat. Més ironies de la historia. La blanca Subur, i els salons dels seus millors hotels, han estat sovint testimoni de com han ensopegat, i trontollat, figures de la política catalana intocables en altres temps. Recordo per exemple, com en aquesta ciutat, el PSC va viure una rebel•lió de les bases com a pròleg a un canvi generacional en la seva cúpula directiva. La historia, parafrasejant a Marx, no sé si es repetirà com a tragèdia o com a farsa...no ho sé. Cada formació política, cada partit, és un mon singular amb les seves icones, litúrgies, vicis i virtuts. I aquest cosmos, tan particular i argòtic, és contemplat pels de fora segons ens sembla. Som-hi, doncs... Com en els contes de fades, com en la pel•lícula de Julia Roberts: UDC, en el congrés de Sitges, haurà de decidir si vol seguir vivint sota la tutela d’una madrastra –en aquest cas padrastre- obsessionat amb les respostes del mirall i les aparences; o bé, es decideix a buscar la seva Blancaneus particular per iniciar una nova etapa en companyia d’un príncep blau. Sabem que -per viure noves i apassionants aventures- follets del bosc, i gnoms treballadors, no hi falten en la cort democristiana. Però... Ep! Compte! Tampoc es tracta de corre massa. No fos cas que, amb les presses, algú prengués mal. Sitges té fama de propiciar nous inicis...sense danys físics afortunadamnet.
 Després de més de trenta anys alguns habitants de la insula democristiana comencen a estar un xic cansats del personalisme duranià i de renuncies al voltant d’ alguns dels principis primigenis del ideari fundacional d’Unió. El bàlsam del poder no ho cura tot ni tothom es deixa comprar per quatre peles. No se si, en aquesta ocasió, Blancaneus arribarà puntual, o no, al palau del carrer Nàpols. Tan se val. Temps al temps. Els follets del bosc ja han marcat camí. També han advertit a la gent honesta sobre el perill de les pomes emmetzinades. Seran capaços de vèncer les males arts dels obscurs?