ALCALDABLES, IBI I ESGLÉSIES

Xavier Trias fa regar els carrers durant el dia convençut que això millora la imatge de la seva gestió en l’àmbit de la neteja. Les caigudes dels vianants, les esquitxades, els turmells trencats i altres problemes dels ciutadans no li interessen. Porta de cap un objectiu: Cal compensar la caiguda en picat de la percepció de seguretat que, amb l’ajut de Felip Puig ,va voler imprimir al transport públic de la ciutat. Fum, tot va ser fum, com hem pogut comprovar recentment. Malauradament Trias és un alcalde instal•lat sobre el bonic camí que va deixar l’anterior equip municipal i aprofita la inèrcia positiva d’una ciutat orientada al futur. Viu de rendes generades per gent que no són de la seva corda. Això sí, ell prefereix cremar la benzina de la Fórmula 1 abans que pagar la calefacció de les escoles bressol, prefereix mostrar-se sumís a les retallades/Mas que exigir el que, en el seu dia, va ser promès a la capital de Catalunya. Trist però real tot plegat. L’oposició, si té ganes de criticar, té material al seu abast per una estona llarga.

A can PSC sembla que molta gent s’anima a provar sort en el fenomen quasi eurovisiu de les  primàries. Apareixen alguns noms als diaris i molts més mons en les converses privades. Tothom parla de presentar equips nous amb capacitat per defensar “transversalment” la realitat social de la gran ciutat. Que si Jordi Martí, que si Albert Solé, que si Rocío Martínez-Sampere... Uf! Si perdem tant temps en fer especulacions ens faltaran energies per mostrar al món mundial l’absentisme del senyor Trias i la seva manca de projecte de ciutat.

Permeteu-me, no obstant , una confidència: No trobo gaire cosa de nou en el estira i arronsa de les propostes municipalistes dels diferents partits. Tot sembla una repetició de inacabables debats anteriors .Òbviament hi ha temes de tractament imprescindible al voltant de la neteja , la prostitució  o la seguretat...D’acord, però un servidor de vostès pensa que les coses estan canviant, tant, que cal ser un pel agosarat i començar a qüestionar allò que sovint hem apartat per no ser “políticament  correcte”.

M’agradaria que tot aquell que vulgui accedir a un lloc de comandament especial -com una alcaldia- digui, per exemple, si està disposat a cobrar l’IBI a les esglésies. Ànim doncs, comença un temps de definicions clares i poca ambigüitat. Més endavant ja preguntarem per la Monarquia, els privilegis, els grups de pressió...