El blog d'en Joan Ferran

10.4.12

NACIÓ DIGITAL.CAT COMENTA LLIBRE "DESTAPANDO A DURAN LLEIDA"




FERRAN "DESTAPA" DURAN


La política catalana s'està transformant. Està perdent aquella façana de tieta que es fa l'estreta amb un interior de caserna revengista. Agradi o no, està madurant políticament. Com icona d'aquesta transformació aquest dimecres es va presentar un llibre inèdit. Un espècimen nou, valent, balsàmic i refrescant en la minúscula biosfera política catalana. És el llibre "Destapando a Duran, el fin de una apariencia" (Ed.La Lluvia,2012) de l'incombustible diputat del PSC, Joan Ferran. Un títol que va magnetitzar les més de 150 persones que omplien l'auditori de la Biblioteca Joan Fuster de Barcelona, amb el primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, a la fila zero.

El llibre, amb pròleg de l'esmerilada neurona de Miquel Iceta, descriu amb audàcia elegant, ironia punyent i temperança premeditada les incongruències ideològiques del líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida. Amb una comparativa afinada entre el hardware social-cristià d'Unió i el software instal·lat per Duran, Ferran assenyala sense romanços les incoherències del personalisme comunitari amb els postulats, els fets i els actes del que anomena "Don Pluscuamperfecto" en la seva activitat política.

Per fer-ho, la ploma generosa de Ferran, acostumada a un traç literari càustic i incisiu, relaciona polèmiques declaracions "d'en Pepito de la Sinda" sobre la homosexualitat, les tèrboles relacions de Duran amb el dictador guineà Teodoro Obiang, la topada amb la vice-presidenta del Govern, Joana Ortega, per la seva participació a la consulta sobiranista del 10 d'abril, la seva idea de la política o la divisa del cap de files d'Unió expressada en pre-campanya electoral de "si dic el que penso perdré les eleccions".

En 123 pàgines, Ferran deconstrueix, ideològicament parlant, el mite del polític més ben valorat a Espanya. I repassant la història d'Unió, els seus principis fundadors així com el moll de l'ós de la democràcia cristiana, el diputat socialista, apunta i dispara amb una fiblada feridora ""cada cop que obre la boca ofèn l'Evangeli". Així, Ferran aireja els secrets del "petit David de la coalició" governant amb una descripció serena de la "Unió Duranera de Catalunya". Efectivament, amb el llibre de Ferran es comprova que la resignació de la política catalana és un camí llarg, però no etern.

Quico Sallés/Nació digital.cat