ELS NOUS PERILLS DE LA RÀDIO I TELE PÚBLIQUES

Mas, els assessors, CAT Ràdio i TV3...

Pilar Rahola va escriure a La Vanguardia que Joan Maria Piqué –cap de premsa d’Artur Mas- ha sabut ajudar sempre al president de la Generalitat quan aquest ha estat al descobert. A hores d’ara tinc un dubte. No se si la Pilar té raó, o no. Veiem. Entre les funcions que té assignades el senyor Piqué, trobem la de dirigir la política de comunicació del president català, donar suport i assessorar-lo en les seves relacions institucionals amb empreses i entitats del sector de la comunicació, etc... Tots sabem que una de les regles d’or no escrites, en els entorns del poder, és que els caps de premsa i assessors varis mai han de brillar per damunt dels seus respectius reietons, i la veritat és que, a Can Convergència, sovint trobem personatges que han pretès suplantar, o han suplantat, als actors principals... Però això són figues d’un altre paner.
Ves per on avui em ve al cap un dubte intranscendent si voleu, però no exempt d’un cert interès. Mireu: És pública i notòria la incomoditat del govern Mas davant l’actual atmosfera política catalana i espanyola. Ni la vaga general, ni les relacions amor-odi amb la senyora Sánchez Camacho, ni els dinerets dels pressupostos generals de l’estat permeten a l’executiu convergent masses alegries. Cert, però sovint del fons del subconscient afloren paraules carregades de significats i intencions. I, així les coses, aquest cap de premsa/assessor/cuirassa –segons Rahola- del president, neguitejat per la vaga general, va piular el següent:
“Com que a TV3 i 3/24 posen enllaunat, no queda sinó 8 al dia i 8tv. El servei públic es pot prestar des del sector privat”
Bingo! Per boca de qui parla el senyor assessor? És això una veritat filtrada o revelada? Comparteix aquesta opinió Artur Mas? La supeditació de CiU a les exigències del PP en matèria de mitjans de comunicació convida a malpensar que res del que “piula” Piqué, respecte TV3 o Catalunya Ràdio, és innocent i fortuït. En aquests temps que corren el Twitter, amb la seva exigència de síntesis, ha esdevingut un obrellaunes del pensament ocult, un gran delator. La pregunta a fer-se es: Fins a on pot arribar la fal•lera privatitzadora del govern català?
Responent a preguntes parlamentàries Artur Mas reclamava per a CiU una certa paternitat sobre la CCMA... Mal pare aquell que opta per posar a la venda un dels seus fills, suposadament més estimats, encara que sigui per persona interposada. Mal auguri per a la tele i ràdio pública, negoci a la vista per als amics de l’amo.