EL "NEW", EL "OLD" Y EL "GOLD" PSC....

El PSC està sota la lupa. Hi ha gent que se’l mira des de tots els angles, del dret i del revés. L’allau d’articles, anàlisis i comentaris -uns fets amb innocència, altres amb mala fe- intentant esbrinar que diu el “New” PSC o quines propostes fa, són una constant en els mitjans de comunicació del país. Perquè? Segurament perquè els socialistes hem perdut presència institucional i tothom suposa que, circumstàncies d’aquest tipus, desfermen un munt de discussions sobre les mesures correctores que cal aplicar i el nou camí a emprendre . I és que, amics meus, la cultura de l’èxit “exprés” ha penetrat tant en la nostra societat que ja no es concedeix temps al temps, que exigim resultats excel•lents i automàtics gairebé a tot i, quan això no succeeix, hom comença a cercar peces de recanvi per les persones i les organitzacions.
En el terreny de la política, en altres també, la fal•lera per impactar, per canviar d’imatge, pot donar com a resultat fenòmens tan cruels humanament, com no desitjables. Sovint es tendeix, erròniament, a desaprofitar experimentades energies, pensaments elaborats i iniciatives valides perquè l’emissor no està de moda o ha perdut el glamur de la novetat. Entrem així en una espiral embogida capaç de cremar ho tot en pocs instants.
Algú ha escrit que el nou PSC està en hibernació. Crec que és una afirmació precipitada que conté un punt d’injustícia. Tot requereix el seu temps, fins i tot l’escriptura d’un article amb consideracions d’aquesta mena. Cal deixar que cada cosa ocupi l’espai que li correspon i que els sistemes s’acoblin a les noves exigències. Paciència, idees, projecte i rumb. Tot el demés ja arribarà si es fa la feina correctament.
A un servidor de vostès en canvi li preocupa molt més “l’Old” PSC. Compte! No pas les persones que han estat al front dels organismes dirigents del partit i ara són a la reserva, sinó més aviat algunes inèrcies i mètodes de treball que han quedat desfasats o anacrònics. En tot cas allò “Old” que cal millorar és l’internisme, la autocomplaença, l’argot que només entenen els iniciats i els mètodes selectius poc democràtics. En les estructures organitzatives encara resten en funcionament moltes inèrcies i vicis, al igual que hi són presents en altres formacions polítiques d’àmbit català i espanyol. En el temps que estem vivint la societat reclama obertura, transparència i processos participatius nítidament democràtics.
Cal donar temps als “new”, cal corregir als “old” i prendre en consideració als “gold”. Hi ha molt “gold” PSC desaprofitat. Un acudit publicat a un diari de casa nostra deia quelcom semblant a: ”Han tallat caps i ara troben a faltar cervells”. Doncs sí. El denominat Nou PSC pot moure banqueta i fer jugar la pedrera. Faltaria més! Però dit això, i en els temps que corren, no seria raonable esborrar del mapa actiu de la política a individus de vàlua garantida i amb el cervell ben ordenat. HI ha un nombre considerable de persones, que he gosat qualificar com de sèrie or"gold", disposades a seguir treballant com ho han fet sempre. L’únic que necessiten es trobar uns bons orfebres que els facin sentir útils.