CDC : UN PARTIT DE CONVENIÈNCIA...

UN CONGRÉS PER DESENGAVATXAR-SE ?
Intueixo que no li serà fàcil a la parròquia convergent tornar de nou a la crua realitat. Serà dur, segur. Sovint els membres dels partits polítics tendim a tancar finestres per encapsular-nos envoltats de col•legues, símbols, músiques i emblemes fins a l’extrem de perdre de vista el món real. Diuen alguns entesos que una atmosfera col•lectiva, convenientment preparada, pot conduir a un munt de gent a estadis de percepció inimaginables en condicions normals. La subjectivitat, no per ser compartida deixa de ser-ho.
Les imatges de televisió del darrer congrés de CDC, i les declaracions sovint agosarades dels nous dirigents, no exemptes de forta càrrega emotiva, donen molt que pensar. Hom pot tenir la impressió que més enllà del relleu d’Artur Mas, o l’entrada en escena d’Oriol Pujol, aquest darrer congrés convergent ha servit als seus protagonistes per desengavatxar-se. Per parlar sense contenció, dient tot el que sent el desig, i fer-ho dins les parets blindades d’un recinte només violentat pels crits d’un grup d’indignats que mostraven, de passada, els seus culs blancs com a eina de protesta.
Aquest desfogar-se d’una militància, acomplexada pel maridatge amb el PP, ha propiciat que Mas anunciés l’inici imminent del viatge a Ítaca –Ep! Potser sense saber que significava Ítaca pel poeta Kavafis- envoltat d’estols de fidels soldats invencibles sortits del desert opositor. El to entre èpic i bèl•lic emprat li ha permès a Mas parlar-nos també d’un exèrcit de resistència que navegarà sobre les “aigües podrides” denunciades per Oriol Pujol. Res a objectar al respecte. Cadascú arenga als seus com li ve de gust i pot vendre la independència, si vol, de cop o per fascicles. Ara bé... Quina credibilitat pot tenir aquell que, després de desfogar-se el cap de setmana, esdevé un be mansuet els dies feiners?