CiU & PP...ON SON ELS PROGRESSISTES ?

He criticat molts cops durament les polítiques i les actuacions del Partit Popular. Ara bé, quan ho he fet he intentat obviar el recurs fàcil de criminalitzar-lo en funció del seus avantpassats ,dels seus vells referents. Considero el Popular ,avui, un partit més del joc democràtic. No m’agraden les veus d’aquells que juguen a deslegitimar-lo. Dit això, i explicitada la meva convicció que el PP ha esdevingut un partit totalment “normal” permetin-me expressar una vegada més, la meva absoluta disconformitat amb els seus postulats.
El PP defensa –al meu entendre- polítiques neoliberals, conservadores , restrictives dels drets de les dones, dels drets civils i de les persones. Sovint els seus plantejaments ideològics són profundament reaccionaris. Són dreta pura i dura; molts cops són la reencarnació a ras de terra d’ idees periclitades però conservades en formol en cenacles de sectors immobilistes.
Alguns articulistes, i uns quants patriotes de bona fe, s’escandalitzen al contemplar com CiU i PP pacten, dia rere dia, un munt de temes importants tan a nivell parlamentari com institucional. Lògic, què esperaven? La coincidència política cal situar-la en les coordenades dreta-esquerra. Ambdós son grups de dretes i conseqüentment les seves posicions poden ser força coincidents en el terreny social malgrat divergir en l’ identificador nacional. És al voltant d’aquest raonament que intueixo que molts diputats, i consellers del govern liderat per Artur Mas, troben un punt de justificació dels pactes però....i els que diuen no ser gent de dretes? I els que es vanten de ser progressistes?
Descartat l’eix de coincidència “nacional” amb el PP i ubicats espacialment en un altre hemisferi ...com poden justificar, per exemple, Santi Vila o Ferran Mascarell, el maridatge posicional de CiU amb la dreta del PP?