EL GOVERN MAS NO ENTEN LA VEU DEL CARRER

ELS RETRETS D’HOMS

L’èxit de moltes lluites i manifestacions sovint no rau en els milers de ciutadans que es mobilitzen –que també- si no en la seva capacitat de neguitejar als que ocupen el poder polític. La desfilada de dissabte, per diferents ciutats de Catalunya, va ser tota una demostració de força dels sectors de la societat catalana que no estan disposats a passar per l’adreçador d’unes retallades inspirades en el més pur pensament neoliberal. Aquesta ocupació del carrer de dissabte i les concentracions efectuades durant els dies anteriors han activat el pilot automàtic del portaveu del govern, Francesc Homs, fent-lo exercir d’altaveu governamental per carregar contra els partits d’esquerres, i especialment contra el PSC, per donar suport a la manifestació. Ho feia acusant als anteriors membres del govern tripartit d’haver gastat amb escreix durant els darrers anys. Excusa molt pobre aquesta i gastada.
Alguns nacionalistes de dretes tenen una visió jivaritzada de la societat en la què ens ha tocat viure. No sé si presoners de la ingenuïtat, o amb mala fe, ens volen fer creure que vivim en una campana de vidre amb pèrfids bacteris de matriu autòctona i agents externs que ens volen exterminar. Vaja, com si en ple segle XXI la societat catalana visqués aïllada de la resta del món. Com si la crisi només dugués barretina i totes les culpes i penes poguessin ser atribuïdes i centrifugades a l’adversari polític de torn.
Homs s’equivoca fent aquestes afirmacions contra les activitats dels seus adversaris polítics. Fa ja un any que administra poder i encara vol viure de renda denunciant als anteriors usufructuaris del Pati dels Tarongers. Això ja no toca. La ciutadania va sortir al carrer- i ho seguirà fent- convençuda de què l’austeritat potser sigui necessària però, també, que l’actual govern aplica la cirurgia traumàtica i dura de la dreta neoliberal. Homs també s’equivoca quan pretén que el PSC calli per “responsabilitat” davant les retallades en les prestacions socials i els serveis públics. El portaveu del govern hauria de saber que l’anomalia no és veure els socialistes al carrer; l’anomalia seria que no hi foren. Haver estat una força de govern no inhabilita ningú per sumar-se a la queixa del carrer.