ABANS DE MOURE FITXA....CAL LLEGIR I PENSAR
CHACÓN O RUBALCABA?
Les planes dels diaris en van plenes. Les agencies d’informació competeixen en treure teletips i referències respecte el futur lideratge del PSOE que ha de sortir de la confrontació de les candidatures de Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Els mitjans de comunicació pregunten a tort i a dret, a uns i a altres, cercant anècdotes dignes de crear titulars o polèmiques. Fins i tot confeccionen mapes d’Espanya amb el nombre de delegats que aniran al 38è Congrés dels socialistes espanyols i acoloreixen en funció de a qui creuen – o suposen- que donaran suport els mateixos.
Sense menystenir la importància que té el futur lideratge del principal partit de l’oposició, crec que potser en fem un gra massa tots plegats. Entre d’altres coses perquè ens trobem a inicis d’una legislatura i els temps que venen no faciliten les previsions simples i mecàniques dels esdeveniments. Ningú sap, a hores d’ara, on anirem a parar econòmica i socialment. Ningú endevina, tampoc, fins a on estarem disposats els ciutadans a aguantar unes retallades que ja fan mal a la pell.
Però, tornem al comentat Congrés socialista que tindrà lloc a Sevilla. Tothom que és preguntat diu la seva. Cap problema al respecte, malgrat que jo em rebel•lo contra el maniqueisme de la major part de les qüestions plantejades fins el present. Pensar que només hi ha dues sortides antagòniques em sembla una simplificació pobre d’esperit i de discurs. El Primer Secretari del PSC ha dit: “Jo no dic en aquest moment a quin candidat donaré suport”. Jo tampoc! Però, entre Pere Navarro i jo hi ha una diferencia. Potser ell ja té decidit a qui donar suport i un servidor de vostès pensa exhaurir fins la última gota els arguments d’un i altre per prendre posició, per opinar. Estic desitjós d’escoltar abastament -no momes mitjançant manifestos- com pensen els candidats que s’han d’abordar els següents temes:
1er. La crisi de la socialdemocràcia a Europa -A on hem d’anar i com tractar els efectes perversos del capitalisme actual-.
2on. Com pensen abordar el tema de la configuració de l’estat espanyol. Vull saber quines perspectives de futur polític dins del PSOE tenen els plantejaments del federalisme.
3er. De quina manera les organitzacions polítiques, els partits d’estructures provinents del segle XIX, muten per servir als ciutadans de la societat actual.
I després....opinaré o em quedaré en blanc, que també es una opció.
Les planes dels diaris en van plenes. Les agencies d’informació competeixen en treure teletips i referències respecte el futur lideratge del PSOE que ha de sortir de la confrontació de les candidatures de Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Els mitjans de comunicació pregunten a tort i a dret, a uns i a altres, cercant anècdotes dignes de crear titulars o polèmiques. Fins i tot confeccionen mapes d’Espanya amb el nombre de delegats que aniran al 38è Congrés dels socialistes espanyols i acoloreixen en funció de a qui creuen – o suposen- que donaran suport els mateixos.
Sense menystenir la importància que té el futur lideratge del principal partit de l’oposició, crec que potser en fem un gra massa tots plegats. Entre d’altres coses perquè ens trobem a inicis d’una legislatura i els temps que venen no faciliten les previsions simples i mecàniques dels esdeveniments. Ningú sap, a hores d’ara, on anirem a parar econòmica i socialment. Ningú endevina, tampoc, fins a on estarem disposats els ciutadans a aguantar unes retallades que ja fan mal a la pell.
Però, tornem al comentat Congrés socialista que tindrà lloc a Sevilla. Tothom que és preguntat diu la seva. Cap problema al respecte, malgrat que jo em rebel•lo contra el maniqueisme de la major part de les qüestions plantejades fins el present. Pensar que només hi ha dues sortides antagòniques em sembla una simplificació pobre d’esperit i de discurs. El Primer Secretari del PSC ha dit: “Jo no dic en aquest moment a quin candidat donaré suport”. Jo tampoc! Però, entre Pere Navarro i jo hi ha una diferencia. Potser ell ja té decidit a qui donar suport i un servidor de vostès pensa exhaurir fins la última gota els arguments d’un i altre per prendre posició, per opinar. Estic desitjós d’escoltar abastament -no momes mitjançant manifestos- com pensen els candidats que s’han d’abordar els següents temes:
1er. La crisi de la socialdemocràcia a Europa -A on hem d’anar i com tractar els efectes perversos del capitalisme actual-.
2on. Com pensen abordar el tema de la configuració de l’estat espanyol. Vull saber quines perspectives de futur polític dins del PSOE tenen els plantejaments del federalisme.
3er. De quina manera les organitzacions polítiques, els partits d’estructures provinents del segle XIX, muten per servir als ciutadans de la societat actual.
I després....opinaré o em quedaré en blanc, que també es una opció.
posted by Joan Ferran @ 7:22 p. m.
<< Home