El blog d'en Joan Ferran

9.10.11

DURAN LLEIDA O EL NUS DELS REACCIONARIS




DURAN ÉS AIXÍ

Aquest Duran Lleida no té remei. Després de ficar la pota fins al coll, ara ha volgut matisar les seves crítiques als pagesos andalusos i extremenys dient que la cosa no anava amb ells, si no contra els perversos governants socialistes que els tenen captius –políticament parlant-mitjançant subsidis i ajuts de tot tipus.
Totes les excuses les ha formulat a través de la homilia setmanal que adreça a la parròquia fidel d’Unió, malgrat que, segons diuen les males llengües, alguns ja comencen a estar farts de veure’l fer el gallet quan actua en mítings per a convençuts. No és el primer cop que Duran Lleida té una sorollosa sortida de to. Ja ho ha fet en altres ocasions i amb temes força delicats. Encara ressona la polèmica sobre el control de les baixes laborals del treballadors assalariats, la seva particular concepció de la homosexualitat, els comentaris sobre escola i immigració o el sentit del vot, en les consultes d’abril, d’algun dels seus col•laboradors més estrets... Davant les crítiques a les seves declaracions la reacció del líder democratacristià sempre ha estat la mateixa: matisar a la baixa i manifestar que se l’interpreta esbiaixadament. Però, amics lectors, són ja tantes les ensopegades del senyor Duran amb la seva pròpia corbata mental que el personal ja li ha vist el llautó. Sota l’aparença d’un polític educat i polit hi trobem un home de pensament profundament reaccionari, classista i masclista. Un pensament molt allunyat del personalisme d’arrel cristiana, fill de Mounier o Maritain, en el que algunes de les seves afirmacions no tindrien cabuda.
Josep Antoni Duran i Lleida s’excusarà i plorarà el seu error tàctic des de els luxosos salons de l’hotel Palace de Madrid, d’acord però, el mal ja està fet i la taca en el seu full de serveis comença a ser considerable. Els nervis, o la por de quedar en el tercer lloc de la cursa electoral, no ho justifica tot