CiU PERDONA I BLANQUEJA AL PP
CiU EL GRAN BLANQUEJADOR
Oblidem per uns instants que ens trobem a les portes d’unes eleccions generals i que tothom fa la seva prèdica com sap i pot. Aparquem també urgències pressupostàries i donem un cop d’ull a la política catalana en el seu conjunt. No cal ser un gran analista per comprendre que els populars catalans, capitanejats per l’Alicia Sánchez Camacho, s’han marcat com a objectiu fer-se un espai confortable en l’escenari polític del país, fent-se perdonar les malifetes antiestatutàries, les polèmiques lingüístiques i la cançoneta del “España se rompe”. El primer símptoma el vàrem tenir, ara fa un any, quan es va negociar la ubicació dels grups parlamentaris als escons de l’hemicicle català. Tot un senyal d’entesa amb CiU que després s’ha anat complementant amb votacions i complicitats de tot tipus. Fins i tot quan, amb motiu de l’11 de setembre, semblava que alguna cosa trontollava, la solidaritat de dretes es va imposar a qualsevol altre tipus de consideració. I la veritat és, amics meus, que CiU esdevé, i ha esdevingut, el gran “blanquejador” del PP a Catalunya. Els populars ja no són l’anatema, els populars són –per als líders convergents- la dreta responsable que s’ha moderat. Penós. L’últim episodi d’aquest blanqueig ens arriba de l’alcalde Xavier Trias quan manifesta la seva predisposició per iniciar una negociació bilateral i exclusiva amb el grup municipal del PP que lidera l’Alberto Fernández Díaz. L’alcalde nacionalista vol arribar a un acord per aprovar els pressupostos del 2012 i tant se li en dona fer-ho amb els que fins fa pocs mesos eren assenyalats com els botxins de la pàtria. Blanqueig nuclear al que ens proposen Mas i Trias que permet al PP camuflar les seves i veritables intencions. Blanqueig que, malauradament, pot obrir una etapa de regressió en les polítiques socials i culturals que posarà en perill molts dels avenços conquerits, fins ara, pels governs de progrés. Així les coses, potser cal recordar i denunciar quan sigui oportú que el blanqueig en política també pot constituir delicte moral.
Oblidem per uns instants que ens trobem a les portes d’unes eleccions generals i que tothom fa la seva prèdica com sap i pot. Aparquem també urgències pressupostàries i donem un cop d’ull a la política catalana en el seu conjunt. No cal ser un gran analista per comprendre que els populars catalans, capitanejats per l’Alicia Sánchez Camacho, s’han marcat com a objectiu fer-se un espai confortable en l’escenari polític del país, fent-se perdonar les malifetes antiestatutàries, les polèmiques lingüístiques i la cançoneta del “España se rompe”. El primer símptoma el vàrem tenir, ara fa un any, quan es va negociar la ubicació dels grups parlamentaris als escons de l’hemicicle català. Tot un senyal d’entesa amb CiU que després s’ha anat complementant amb votacions i complicitats de tot tipus. Fins i tot quan, amb motiu de l’11 de setembre, semblava que alguna cosa trontollava, la solidaritat de dretes es va imposar a qualsevol altre tipus de consideració. I la veritat és, amics meus, que CiU esdevé, i ha esdevingut, el gran “blanquejador” del PP a Catalunya. Els populars ja no són l’anatema, els populars són –per als líders convergents- la dreta responsable que s’ha moderat. Penós. L’últim episodi d’aquest blanqueig ens arriba de l’alcalde Xavier Trias quan manifesta la seva predisposició per iniciar una negociació bilateral i exclusiva amb el grup municipal del PP que lidera l’Alberto Fernández Díaz. L’alcalde nacionalista vol arribar a un acord per aprovar els pressupostos del 2012 i tant se li en dona fer-ho amb els que fins fa pocs mesos eren assenyalats com els botxins de la pàtria. Blanqueig nuclear al que ens proposen Mas i Trias que permet al PP camuflar les seves i veritables intencions. Blanqueig que, malauradament, pot obrir una etapa de regressió en les polítiques socials i culturals que posarà en perill molts dels avenços conquerits, fins ara, pels governs de progrés. Així les coses, potser cal recordar i denunciar quan sigui oportú que el blanqueig en política també pot constituir delicte moral.
posted by Joan Ferran @ 6:22 p. m.
<< Home