DURAN O EL PERILL DE LA DESPLAÇANT ASCENDENT...
VOTAR PER DECIDIR O TAN SOLS PER “INFLUIR”?
En política, la desplaçant ascendent, fa temps que està inventada. La gent d’Unió Democràtica ho sap i en Duran Lleida també. Activat per l’alè al clatell d’un Oriol Pujol que el vol substituir al front del grup parlamentari convergent a Madrid, Duran Lleida ha decidit actuar com un veritable stajanovista pel que fa a la producció de homilies setmanals, declaracions i notícies adreçades al món de la comunicació. No fos cas que algú l’acusés d’absentista o tebi. Dia rere dia Duran Lleida intenta fustigar als socialistes amb exigències de catalanitat al temps que juga amb l’ambigüitat d’un possible pacte –per raons d’Estat!- amb el PP. Ell alerta de les majories absolutes desitjant, en el fons, tenir prou vots per decantar no importa què. Però, la feblesa de Duran Lleida no rau sobre la seva ambigüitat calculada, ni en el seu transvestisme respecte a una col•laboració futura amb el PP. La feblesa del líder democristià, i ell ho sap, radica en que els ciutadans prefereixen votar a aspirants a president que no a opositors a ministres. Els catalans, i la resta d’espanyols, prefereixen votar persones amb vocació de manar que no pas amb desitjos de, tan sols, influir. La situació econòmica i política de Espanya precisa governants ferms i amb idees clares, no nous Rasputins amb les cartes marcades i interessos de lobby.
El personalisme del líder d’Unió i les seves angoixes el duen, fins i tot, a criticar els mitjans de comunicació públics de la Generalitat. Tot just fa dos dies s’exclamava de que Catalunya Ràdio recollia en excés les declaracions de Miquel Iceta advertint de la inexorabilitat dels pactes de CiU amb els populars. Duran, polític temperamental i de pell fina, no en té prou amb els afalacs que li prodiguen alguns mitjans de comunicació privats que li són afins. Vet aquí per què coincideix amb el grup del “pinyol” per esbombar i partiditzar, de nou, la CCMA.
En política, la desplaçant ascendent, fa temps que està inventada. La gent d’Unió Democràtica ho sap i en Duran Lleida també. Activat per l’alè al clatell d’un Oriol Pujol que el vol substituir al front del grup parlamentari convergent a Madrid, Duran Lleida ha decidit actuar com un veritable stajanovista pel que fa a la producció de homilies setmanals, declaracions i notícies adreçades al món de la comunicació. No fos cas que algú l’acusés d’absentista o tebi. Dia rere dia Duran Lleida intenta fustigar als socialistes amb exigències de catalanitat al temps que juga amb l’ambigüitat d’un possible pacte –per raons d’Estat!- amb el PP. Ell alerta de les majories absolutes desitjant, en el fons, tenir prou vots per decantar no importa què. Però, la feblesa de Duran Lleida no rau sobre la seva ambigüitat calculada, ni en el seu transvestisme respecte a una col•laboració futura amb el PP. La feblesa del líder democristià, i ell ho sap, radica en que els ciutadans prefereixen votar a aspirants a president que no a opositors a ministres. Els catalans, i la resta d’espanyols, prefereixen votar persones amb vocació de manar que no pas amb desitjos de, tan sols, influir. La situació econòmica i política de Espanya precisa governants ferms i amb idees clares, no nous Rasputins amb les cartes marcades i interessos de lobby.
El personalisme del líder d’Unió i les seves angoixes el duen, fins i tot, a criticar els mitjans de comunicació públics de la Generalitat. Tot just fa dos dies s’exclamava de que Catalunya Ràdio recollia en excés les declaracions de Miquel Iceta advertint de la inexorabilitat dels pactes de CiU amb els populars. Duran, polític temperamental i de pell fina, no en té prou amb els afalacs que li prodiguen alguns mitjans de comunicació privats que li són afins. Vet aquí per què coincideix amb el grup del “pinyol” per esbombar i partiditzar, de nou, la CCMA.
Els mesos que venen seran transcendentals pel futur de Duran com a polític. Criticat dins el seu propi partit per caudillista, i poc estimat pel món soberanista de CDC, pot assaborir les mels d'un ministeri, cert; però també tornar a Catalunya com a Conseller en Cap d'un govern Mas remodelat.En tots els casos la desplaçant ascendent està dissenyada.
posted by Joan Ferran @ 12:29 p. m.
<< Home