APERITIUS CONGRESSUALS...8ª PART

AIXÍ NO COMPANYS, AIXÍ NO..

Fa poques setmanes, en el decurs d’un Consell Nacional del PSC, vaig escoltar unes paraules de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, adreçades a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en les que el convidava a pactar una sortida respecte a la discussió que té el PSC al voltant del Grup Parlamentari a Madrid. La idea no em va semblar oportuna perquè considerava, i considero, que sostrau la possibilitat d’un debat col•lectiu de conjunt on toca. Podria semblar com si els dirigents del partit, en lloc d’anar a la seva agrupació, prefereixin acordar per dalt temes que després es difondran per baix. Malgrat tot vaig considerar aquelles intervencions un recurs retòric farcit de bones voluntats pactistes. Avui, un diari de gran tirada, com és el Periódico, explica que ambdós membres de l’Executiva del PSC s’han reunit –o pensen fer-ho- per acordar una posició conjunta al respecte. És legítim això? Sí, és clar. Tothom pot fer-ho sempre i quan la resta dels militants del PSC no tinguem la impressió que les conclusions dels debats importants les ventilen tres o quatre companys ben intencionats de la direcció del Partit. Crec que les aportacions, vinguin d’on vinguin, s’han de produir i formalitzar on correspon: a les agrupacions. Això vol dir que els militants dels diferents indrets no poden acordar posicions comunes? Obvi que si.. El que em sembla improcedent, i no comparteixo, és el mètode piramidal i la difusió periodistica del fet. Per què? Doncs molt senzill: hem fet còrrer rius de tinta parlant de la participació des de la base i un munt de coses més i a l’hora de la veritat... ni dos, ni tres, ni quatre membres de l’Executiva poden donar l'impressió que mitjançant acords particulars s’arriba a unes conclusions congressuals que forçadament han de ser de conjunt, col•lectives. Crec recollir el sentit de molts companys quan dic que les coses s’han de parlar on toca i que no és gens edificant veure les respostes als nostres interrogants als diaris tres mesos abans del Congrés. Ep! altra cosa molt diferent és el pronunciament i la disponibilitat manifestada que poden tenir companys que aspiren a ser primers secretaris/es. És bo que coneguem el que pensen i prou...
Reivindico la discussió col•lectiva produïda des de la base. No m’agrada tenir la sensació que altres fan, o pretenen fer, les coses per mi.
Una cosa és un aperitiu congressual i un altre molt diferent un plat precuinat destinat a reescalfar. Algú ho havia de dir...