SOBRE L'ANTICLERICALISME.....I LA LLIBERTAT
Creu i deixa creure
Sempre m’ha fet gràcia aquella màxima que diu: “viu i deixa viure”. Tant és així que sovint faig esforços per convèncer a veïns i amics quan –per petites incomoditats de la vida urbana- s’exclamen o es queixen. Acostumen a fer-ho quan la Marató distorsiona el ritme circulatori de la ciutat, quan el Barça juga o guanya, quan un concert o el piromusical col·lapsa els accessos de Montjuïc, etc.
La vida quotidiana d’una capitat com Barcelona està farcida d’esdeveniments com a conseqüència del seu propi dinamisme i riquesa cultural. Dit això, em sembla perfecte que Benet XVI visiti la capital catalana, com també trobo raonable que ho faci el Dalai Lama, Sarkozy, o Lady Gaga. Som una ciutat i un país plural i oberts al món. Som acollidors. També sóc dels que pensa que en el fons de moltes religions s’hi troben valors transversals que faciliten els camins que porten a la pau, al benestar i a la fraternitat entre els pobles. L’humanisme cristià conté a la seva sí un fons extraordinari de valors i referents positius que són fàcilment assumibles per creients i no creients, etc. Però, aquest “viu i deixa viure” fora bo que el poguéssim fer extensiu a tothom, i el complementéssim amb un “creu i deixa creure”.
L’anticlericalisme dels anys 30 bevia de diverses corrents ideològiques, cert. Però, també s’alimentava d’un determinat posicionament polític i social –malgrat honroses excepcions- de la jerarquia eclesiàstica. L’anticlericalisme de postguerra molts el varen interioritzar a l’observar que el dictador Franco passejava sota pal·li. O no?
I que em diuen vostès de l’anticlericalisme del segle XXI? Pot ser són les mateixes decisions de la jerarquia catòlica les que generen prevencions i rebuig entre amplis sectors de la ciutadania, incloent-hi els catòlics com es obvi. Quines? Doncs per exemple les opinions sobre l’univers homosexual, la posició respecte l’ús del preservatiu, els casos de pederàstia, la polèmica de l’avortament, la intervenció en l’esfera de la política, i mil coses més.
Un famós Papa va posar en pràctica una dinàmica que es va anomenar “aggiornamento”... Però, d’allò ha passat molt de temps.
Sempre m’ha fet gràcia aquella màxima que diu: “viu i deixa viure”. Tant és així que sovint faig esforços per convèncer a veïns i amics quan –per petites incomoditats de la vida urbana- s’exclamen o es queixen. Acostumen a fer-ho quan la Marató distorsiona el ritme circulatori de la ciutat, quan el Barça juga o guanya, quan un concert o el piromusical col·lapsa els accessos de Montjuïc, etc.
La vida quotidiana d’una capitat com Barcelona està farcida d’esdeveniments com a conseqüència del seu propi dinamisme i riquesa cultural. Dit això, em sembla perfecte que Benet XVI visiti la capital catalana, com també trobo raonable que ho faci el Dalai Lama, Sarkozy, o Lady Gaga. Som una ciutat i un país plural i oberts al món. Som acollidors. També sóc dels que pensa que en el fons de moltes religions s’hi troben valors transversals que faciliten els camins que porten a la pau, al benestar i a la fraternitat entre els pobles. L’humanisme cristià conté a la seva sí un fons extraordinari de valors i referents positius que són fàcilment assumibles per creients i no creients, etc. Però, aquest “viu i deixa viure” fora bo que el poguéssim fer extensiu a tothom, i el complementéssim amb un “creu i deixa creure”.
L’anticlericalisme dels anys 30 bevia de diverses corrents ideològiques, cert. Però, també s’alimentava d’un determinat posicionament polític i social –malgrat honroses excepcions- de la jerarquia eclesiàstica. L’anticlericalisme de postguerra molts el varen interioritzar a l’observar que el dictador Franco passejava sota pal·li. O no?
I que em diuen vostès de l’anticlericalisme del segle XXI? Pot ser són les mateixes decisions de la jerarquia catòlica les que generen prevencions i rebuig entre amplis sectors de la ciutadania, incloent-hi els catòlics com es obvi. Quines? Doncs per exemple les opinions sobre l’univers homosexual, la posició respecte l’ús del preservatiu, els casos de pederàstia, la polèmica de l’avortament, la intervenció en l’esfera de la política, i mil coses més.
Un famós Papa va posar en pràctica una dinàmica que es va anomenar “aggiornamento”... Però, d’allò ha passat molt de temps.
posted by Joan Ferran @ 6:17 p. m.
<< Home