GENT DE CiU QUE NO SAP ON SOM....
EL CAS DE LA SRA VIDAL
Es pot ser un bon/a articulista o escriptor/a i, en canvi, ser un negat/da per transmetre amb nitidesa posicions polítiques. M’ explicaré. Fa anys, en temps de dictadura i censures vàries, molta gent havia adquirit l’habilitat de llegir allò que no estava escrit. Els addictes al règim s’esforçaven en combatre ferotgement les idees dels altres sense adonar-se’n que la simple exposició crítica de les tesis dels seus adversaris esdevenia una forma de difusió de les mateixes. L’habilitat del personal consistia en desxifrar i assimilar conceptes i idees subjectes a escarni o persecució.
Així molts esdeveniments polítics, fets i notícies varen poder ser coneguts gràcies a l'afany malaltís i intransigent dels censors.
La diputada de CiU, Carme Vidal, escriu bé però sovint no té el do de la comunicació i l’oportunitat política. S’ha atrevit ha resumir, i comprimir desordenadament en un articlet al diari Segre, posicions formulades durant anys i panys per un servidor sense ser contemplades objectivament. Ho ha fet -vull creure que sense mala fe- fora de context , forçadament. Tant se val. Reprodueixo a continuació el seu article i, de ben segur, que els amics lectors sabran extreure’n el suc i algunes veritats que ens són amagades.
CiU encara no ha assumit -pel que fa a la ràdio i televisió públiques- que hem entrat en una nova era. És una llàstima...
El poder dels mitjans
JOAN FERRAN, del PSC, ha manifestat reiteradament que TV3 era la televisió pública més antigovernamental que hi ha. Ha anat matisant que no reclamava una televisió governamental, sinó una televisió neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista. Com s'ho prendrà, ara, Enric Marín, el nou director general de la Corporació? I els professionals de Televisió de Catalunya? No s'acabava aquí la rècula de despropòsits, perquè a parer seu TV3 no és una televisió crítica, sinó despietada amb el Govern, entre altres raons perquè magnifica i recargola la informació en contra de l'Executiu. Què vol dir amb això? Doncs que amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern de la Generalitat. I com que el Govern surt sempre malparat dels informatius de la televisió pública de Catalunya, Ferran no s'estava de recriminar-ho a Joan Majó i a Albert Sáez, als quals els retreia que no haguessin estat capaços de reconduir les emissores sense fer-les tendencioses. Ferran s'ha sentit prou autoritzat per dir que les coses havien i han de canviar en els mitjans públics catalans. Però, evidentment, la causa de tots els mals en els mitjans de la Corporació són, per a ell, els 23 anys de Govern de CiU, perquè van ser anys en què el Govern utilitzava, segons Joan Ferran, els mitjans com a "salvapàtries", raó per la qual és que a parer seu molts professionals es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país; per això és que per canviar aquesta feia enquistada d'anys llargs calia arrencar la crosta nacionalista de les emissores. Diu que quan un director de programa pronuncia arengues, com les que se sentien a primera hora del matí a Catalunya Ràdio, disfressades d'informació, es confon els oients, perquè es pensen que el que reben és informació. Per a ell, els mitjans no poden reduir el seu llenguatge al de la cosmovisió nacional. Aquestes manifestacions les comparteix el nou director general? De fet, el Govern mai no les ha reprovades, aquestes declaracions, la qual cosa deu voler dir que, com ell, se serveix de la moral del poder, d'aquella que considera que el poder vol dir el dret. Amb el nomenament d'en Marín, n'han donat una altra prova
Així molts esdeveniments polítics, fets i notícies varen poder ser coneguts gràcies a l'afany malaltís i intransigent dels censors.
La diputada de CiU, Carme Vidal, escriu bé però sovint no té el do de la comunicació i l’oportunitat política. S’ha atrevit ha resumir, i comprimir desordenadament en un articlet al diari Segre, posicions formulades durant anys i panys per un servidor sense ser contemplades objectivament. Ho ha fet -vull creure que sense mala fe- fora de context , forçadament. Tant se val. Reprodueixo a continuació el seu article i, de ben segur, que els amics lectors sabran extreure’n el suc i algunes veritats que ens són amagades.
CiU encara no ha assumit -pel que fa a la ràdio i televisió públiques- que hem entrat en una nova era. És una llàstima...
El poder dels mitjans
JOAN FERRAN, del PSC, ha manifestat reiteradament que TV3 era la televisió pública més antigovernamental que hi ha. Ha anat matisant que no reclamava una televisió governamental, sinó una televisió neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista. Com s'ho prendrà, ara, Enric Marín, el nou director general de la Corporació? I els professionals de Televisió de Catalunya? No s'acabava aquí la rècula de despropòsits, perquè a parer seu TV3 no és una televisió crítica, sinó despietada amb el Govern, entre altres raons perquè magnifica i recargola la informació en contra de l'Executiu. Què vol dir amb això? Doncs que amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern de la Generalitat. I com que el Govern surt sempre malparat dels informatius de la televisió pública de Catalunya, Ferran no s'estava de recriminar-ho a Joan Majó i a Albert Sáez, als quals els retreia que no haguessin estat capaços de reconduir les emissores sense fer-les tendencioses. Ferran s'ha sentit prou autoritzat per dir que les coses havien i han de canviar en els mitjans públics catalans. Però, evidentment, la causa de tots els mals en els mitjans de la Corporació són, per a ell, els 23 anys de Govern de CiU, perquè van ser anys en què el Govern utilitzava, segons Joan Ferran, els mitjans com a "salvapàtries", raó per la qual és que a parer seu molts professionals es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país; per això és que per canviar aquesta feia enquistada d'anys llargs calia arrencar la crosta nacionalista de les emissores. Diu que quan un director de programa pronuncia arengues, com les que se sentien a primera hora del matí a Catalunya Ràdio, disfressades d'informació, es confon els oients, perquè es pensen que el que reben és informació. Per a ell, els mitjans no poden reduir el seu llenguatge al de la cosmovisió nacional. Aquestes manifestacions les comparteix el nou director general? De fet, el Govern mai no les ha reprovades, aquestes declaracions, la qual cosa deu voler dir que, com ell, se serveix de la moral del poder, d'aquella que considera que el poder vol dir el dret. Amb el nomenament d'en Marín, n'han donat una altra prova
Gràcies a la sra Vidal tot torna a ser mes clar...
posted by Joan Ferran @ 11:34 a. m.
<< Home