TONGO A LES LLISTES DE CiU...

Per què tanta pressa?

La direcció de CDC tenia pressa en nomenar els caps de llista provincials de Tarragona, Girona i Lleida. La raó no cal buscar-la en una imminent convocatòria electoral autonòmica sinó en la necessitat de tancar, a corre cuita, la polèmica interna generada al voltant de la candidatura lleidatana.
Tothom sap que una consulta efectuada per triar el millor candidat senyalava al democristià ,Josep Maria Pelegrí, com la persona més ben valorada, i prestigiada, per encapçalar la llista de CiU per Lleida. Però aquesta circumstancia no ha servit per a res ni ha fet decantar la decisió final sobre la figura del dirigent d’UDC, sinó que ha dut, al nucli dur i intransigent de CDC, ha imposar el seu home de confiança.
A la gent de CDC no li valen les consideracions de gènere, capacitat o idoneïtat. A la si CDC prima els interessos partidistes d’un grupet de radicals entre els qui trobem a Felip Puig, Oriol Pujol o David Madi...
La pressa de CDC per tancar la capçalera de les llistes, i el menysteniment de la gent d’Unió ens mostra la cara més agre, i sectària, del “pinyol” convergent. Tant se val la idoneïtat dels candidats, el que es busca es la fidelitat dels submisos.
De res li ha servit a la diputada Carme Vidal la seva excel·lent activitat parlamentaria opositora, de poc li ha valgut a Marta Alòs emprar el radicalisme verbal i la bel·ligerància constant a les sessions del Parlament o als articletes que fa als confidencials . La decisió estava presa: marginar en Pelegrí i ignorar un cop més a les diputades.