ARTUR MAS NO HO TE CLAR...
Mas: una de freda, una de calenta
Que CiU ha entrat en precampanya electoral és una evidència que constatarem setmana rere setmana fins al dia de les eleccions autonòmiques. La proclamació aquest proppassat diumenge, al pavelló de la Vall d’Hebron, d’Artur Mas com a candidat, augura una llarga campanya on no hi faltaran declaracions i contra declaracions, apel·lacions a la il·lusió i mil coses més. Ens envairan vídeos, CD’s, manifestos, pancartes i les clàssiques tanques publicitàries que competiran amb altres en un intent de seduir al ciutadà. Fins i tot la indústria editorial jugarà a oferir-nos llibres que recullin les reflexions dels líders, malgrat que l’autor veritable del text potser sigui un becari. Altres optaran per comercialitzar una biografia benvolent del candidat escrita per una bona narradora. Per exemple, penso en Pilar Rahola. Res a objectar al respecte. Aquest clima preelectoral és el que toca, és legítim. Però, tot just al costat de la llum, els somriures i les bones intencions, hi trobem també les pegues.
Artur Mas diu no voler parlar de pactes postelectorals. Crec que fa bé i que ha interioritzat la lliçó del notari i el preu de fingir al·lèrgia al PP. Diu, també, que ara no és moment de parlar de segons quines coses perquè urgeix un esforç col·lectiu per sortir de la crisi econòmica i moral que viu Occident. D’acord però, dit això, se’m fa difícil comprendre com un grup, amb la cultura de govern que atresora CiU, decideix convertir una comissió d’investigació sobre els incendis a l’Horta de Sant Joan en un pim-pam-pum. Pensen vostès que aquest és el missatge il·lusionador del que ens parla Mas?
És aquest estil diferent al practicat pel PP?Que CiU ha entrat en precampanya electoral és una evidència que constatarem setmana rere setmana fins al dia de les eleccions autonòmiques. La proclamació aquest proppassat diumenge, al pavelló de la Vall d’Hebron, d’Artur Mas com a candidat, augura una llarga campanya on no hi faltaran declaracions i contra declaracions, apel·lacions a la il·lusió i mil coses més. Ens envairan vídeos, CD’s, manifestos, pancartes i les clàssiques tanques publicitàries que competiran amb altres en un intent de seduir al ciutadà. Fins i tot la indústria editorial jugarà a oferir-nos llibres que recullin les reflexions dels líders, malgrat que l’autor veritable del text potser sigui un becari. Altres optaran per comercialitzar una biografia benvolent del candidat escrita per una bona narradora. Per exemple, penso en Pilar Rahola. Res a objectar al respecte. Aquest clima preelectoral és el que toca, és legítim. Però, tot just al costat de la llum, els somriures i les bones intencions, hi trobem també les pegues.
Artur Mas diu no voler parlar de pactes postelectorals. Crec que fa bé i que ha interioritzat la lliçó del notari i el preu de fingir al·lèrgia al PP. Diu, també, que ara no és moment de parlar de segons quines coses perquè urgeix un esforç col·lectiu per sortir de la crisi econòmica i moral que viu Occident. D’acord però, dit això, se’m fa difícil comprendre com un grup, amb la cultura de govern que atresora CiU, decideix convertir una comissió d’investigació sobre els incendis a l’Horta de Sant Joan en un pim-pam-pum. Pensen vostès que aquest és el missatge il·lusionador del que ens parla Mas?
El pavelló de la Vall d’Hebron va contemplar l’any 2002 un acte de CiU similar al d’aquest proppassat diumenge. Aquell any també hi hagueren globus, llums i banderes però, mesos després, Artur Mas no va saber guanyar. Ha passat el temps. Les coses han canviat. Cert... però la confiança del ciutadà s’ha de saber guanyar fora de casa, sense l’aixopluc dels amics, el papà i la mamà... I això l’Artur encara no ho té clar
posted by Joan Ferran @ 9:16 p. m.
<< Home