El blog d'en Joan Ferran

30.10.09

PER SORTIR DE L'ATZUCAC



QUE FER ?

Cal reaccionar i - a “Can PSC”- hem reaccionat de manera contundent.

L’allau de casos vinculats a temes de corrupció afecta a tota la societat, és cert, però en el terreny de la política prenen un caire encara més preocupant que en una activitat privada.

La corrupció en els àmbits de l’Administració, o dels partits, afecta la credibilitat de la democràcia i la dels seus mecanismes de participació. La sospita de que l’objectiu del polític és l’enriquiment personal i la projecció del seu ego ens situa en una espiral perillosa on el desencant ocupa el lloc de l’esperança de canvi positiu. Els partits hem de reaccionar - encara més - del que s’ha fet. Cal establir- encara més - mecanismes correctors i de control públic per tal d’ evitar afers com els viscuts els darrers mesos.

Però, dit això, també cal alertar a la ciutadania sobre els aprofitats que volen créixer i volar en globus, fins el cel de la notorietat, enlairats pels gasos pestilents que genera la corrupció.

En època de crisi, en moments d’incertesa i desorientació, els oportunistes troben l’atmosfera ideal per predicar l’apocalipsi i oferir-se com els salvadors. Compta!. L’ instrumentalització mesquina dels problemes -que hi són- pot donar ales a populistes barats que facin encara més complicat viure en una democràcia moderna i neta.

Cal actuar i no s’hi valen excuses de cap tipus. El distanciament, la pèrdua de confiança entre la societat i la política pot refer-se, però, exigeix la contribució de tothom.
Dels partits, òbviament; dels mitjans de comunicació també: fent pedagogia i no sensacionalisme, posant el valor i la capacitat del sistema per depurar-se a ell mateix. Dels ciutadans: exigint el que calgui i no caient en els cants de sirena provinents del marges, dels predicadors i messies.

Cal reaccionar, i fer-ho de manera efectiva, sense por, amb el cap fred.