POR UN LEHENDAKARI SENSATO ! !

El PNB i Patxi

Falten poques hores per que el Plenari del Parlament Basc nomeni Patxi López Lehendakari. Després de tants anys de govern nacionalista el canvi haurà arribat a Euskadi i la gent del PNB s’haurà d’acostumar a fer política des de l’oposició. Aquells que es creien fins fa poc els propietaris del país hauran d’acceptar una nova situació tan legítima com l’anterior. Ibarretxe s’ha equivocat reiteradament al llarg d’aquests darrers anys i ara paga la factura dels seus estropicis. El seu nacionalisme no ha sabut, ni pogut, teixir complicitats i aliances. A l’exlehendacari, salvant les distàncies, li ha passat com a l’Artur Mas a Catalunya. I és que, amic lector, per governar en democràcia cal ser flexible, dialogant, evitar la radicalitat i, sobretot, saber sumar.
Salta a la vista que els grans reptes pendents de Patxi López són el terrorisme i la crisi econòmica. Contra el primer repte, el dirigent socialista basc ha de bastir un gran pacte polític entre demòcrates. Enfront la crisi tothom espera dels socialistes mesures socials i no cedir davant dels que reclamen la flexibilització dels acomiadaments i les baixades d’impostos. Però, en Patxi López haurà de fer front, també, a les tempestes particulars que generaran uns adversaris ferits i rabiosos. El proper dia 21 de maig hi ha convocada, com a aperitiu pel nou govern, una vaga general a Euskadi. Els sindicats nacionalistes volen paralitzar el país i colpejar a Patxi abans de que pugui presentar el seu programa d’actuació. Veient aquest panorama un es pregunta si aquests sindicats convocants són de “classe” intentant defensar els interessos dels treballadors, o si, en canvi, són les terminals d’un nacionalisme ressentit i dolgut per la patacada...
Patxi se’n sortirà, ja ho veuran.