El blog d'en Joan Ferran

15.2.09

TOTS SOM IGUALS ?



La mort d’un anarquista

El dirigent llibertari Luis Andrés Edo ha mort als 84 anys. Va néixer al 1925 a la ciutat de Casp, l’Aragó. No diré mai que fos un home perfecte però sí que era decididament conseqüent. La seva trajectòria per la vida ha estat l’exemple d’una lluita constant envers una determinada concepció de la justícia i la llibertat. Ahir alguns diaris varen ressenyar, breument, la seva defunció amb notes de advocats amics i professors d’universitat. Ho varen fer discretament però amb dignitat i es d’ agrair. Si Luis Andrés Edo hagués estat un militant de tot allò que es considera “políticament correcte” de ben segur que la seva necrològica hagués obtingut una major rellevància als mitjans. Però, no, corren temps de “seny i moderació” i en Luis Andrés Edo era un heterodox antiautoritati, llibertari i anarquista. Ja saben, tot un seguit de característiques que darrerament no és costum glosar. No era perfecte, ja ho he dit, però si persistents i conseqüent amb les idees que de ben jove va abraçar. Ha estat discutit i controvertit per amics i enemics... Sí, i que? Un repàs a la seva biografia és un repàs a “l’altra” història d’Espanya i de les lluites obreres... Com també ho són les memòries d’en Garcia Oliver i els llibres d’en Munis.
Vaig tenir ocasió de passejar hores i hores xerrant amb en Lluís. Varem parlar molt. Recordo com la comissura dels seus llavis suportava inexplicablement, en un equilibri gairebé impossible, les cigarretes mentre les seves mans movien l’aire donant força a les seves expressions.
Infatigable activista, tant de l’acció com de la paraula, va escriure llibres i dictà conferències. Conservo una dedicatòria trèmula a la segona plana del seu darrer llibre “La CNT en la encrucijada”, que diu així: “... con toda simpatía te dedico estas aventuras para poder combatir el ‘aburrimiento’ (libertario) reinante... Barna, mayo del 2007”.
En Luis Andrés ens ha deixat i l’avorriment, no sols llibertari, és aquí... Ha estat tot un personatge. Un gran “tipo” com hagués dit ell.