El blog d'en Joan Ferran

2.11.08

CiU I LES ASTRACANADES DE L' ARTUR



Les astracanades de l’Artur

Ahir el diari La Vanguardia publicava una extensa entrevista a l’Artur Mas, secretari general de CDC. En ella, pregunta darrera pregunta, el líder convergent es lamentava de la política duta a terme pel govern Montilla durant els darrers anys. Hom pot pensar que aquest fet, aquest afany malaltís per adjudicar les set plagues d’Egipte al govern, és inherent a qualsevol tasca opositora. Doncs no. D’aquesta manera no. Quan l’Artur Mas afirma sense rubor que és “incapaç de crear bon joc quan el rival només intenta trencar-te les cames”, està dient una bestiesa. Ell sap que això no és cert, i tothom sap també, que CiU té les portes obertes per sumar-se a les grans batalles que té pendents el govern en benefici del país. El Finançament i la defensa de l’Estatut són dues bones raons per aconseguir la unitat d’acció. El senyor Mas insisteix en què no pot crear bon joc. És clar que no! No el pot crear per una raó elemental: perquè CiU ha oblidat les regles del joc. Quines? Doncs molt senzill, aquelles que recomanen unitat de criteri i confiança en el President quan estan damunt la taula temes d’alta importància política.
De l’estiu ençà, i al llarg dels darrers mesos, l’Artur Mas –no tant en Duran Lleida- ha intentat per activa i per passiva provocar la confrontació interna entre els socis del govern, i la del PSC amb el PSOE, utilitzant l’excusa dels Pressupostos Generals de l’Estat. On és el joc net? Les aparicions en escena del senyor Mas i del seu nou portaveu l’Oriol Pujol, passaran als anals de la història parlamentària com a paradigmàtics pel que fa al tremendisme. Qualificar l’acció del govern, com ha fet en Mas, de vodevil, esdevé una cortina de fum per amagar les astracanades que escenifica la seva coalició a Catalunya i a Espanya.