El blog d'en Joan Ferran

13.7.08

CONVERGENCIA SENSE CIENCIA



CDC dins l’armari

Aquest cap de setmana he seguit amb molta atenció el congrés de CDC. Estava encuriosit per contemplar com la formació política catalana amb l’índex d’ambigüitat més alt del país resolia les seves contradiccions programàtiques. No ho ha fet. CDC ha ajornat una vegada més els temes centrals que giren al voltant del sobiranisme. No s’han atrevit a sortir de l’armari. Això sí, s’han llençat un munt de brindis al sol per acontentar la parròquia juvenil i fer l´ullet a ERC, no fos cas que piquessin l’ham. Però bé, ho entenc tot. Quan un vol governar un país com Catalunya no pot deixar-se portar per posicions romàntiques. Afortunadament encara queda gent amb seny a la sí de la coalició (a Unió més). Ara bé, els hi confesso que d’aquest congrés he trobat un parell de coses que m’han agradat. Una, el càstig dels delegats a en David Madí. Aquest càstig va més enllà de la seva persona. És un rebuig a una determinada forma de fer política i tractar la gent. L’altra, ha estat el vot de suport a en Josep Rull. Sens dubte, un dels millors quadres polítics que té CDC i que està desaprofitat.
L’Artur Mas ha estat elegit segurament per darrer cop cap de colla. No n’hi ha un altre però, les resolucions contradictòries d’aquest congrés demostren que CDC,avui, no és capaç de sortir de l’armari.