L’ombra d’Aznar

El carrer Gènova no viurà avui un esclat d’entusiasme ni una triomfal sortida al balcó dels líders populars. A la seu del PP de Madrid s’hi aplegaran conservadors partidaris i detractors d’en Mariano Rajoy. Molts dels que fa un parell de mesos li reien les gràcies avui volen tallar-li el coll. És clar, en aquells moments el candidat a la presidència del govern no havia gosat insinuar cap gir al centre ni s’endevinava la jubilació forçosa d’en Zaplana i d’en Acebes.

Però sí, amics lectors, les coses són així. La dreta més extrema del Partit Popular, més enllà de ser reaccionaria, ha reaccionat amb virulència. L’ombra de José María Aznar plana en cada un dels sms que convoquen a la concentració. I com que cada moguda necessita de la seva èpica, la senyora María San Gil ha donat el pas per fer d’Agustina de Aragón contra les tropes nacionalistes. Per postres a Ana Botella l’ha traït, o no, el subconscient quan ha afirmat davant dels mitjans de comunicació: “Al PP lo votaron los españoles para hacer de oposición”. Doncs sí, té raó, per fer d’oposició durant molts anys.