LA CITA

Cita Montilla-Mas

Qui és el patriota? Qui ha aconseguit tirar endavant uns Pressupostos Generals de l’Estat que beneficiaran –com mai- a Catalunya? La resposta és clara. Ha estat el vot decidit dels socialistes espanyols i el vot responsable dels grups que no han volgut participar en la cerimònia de la confusió orquestrada pel PP i per CiU. Aquests que tant parlen de la Casa Gran del Catalanisme han preferit jugar la carta de la Caixa Petita del Partidisme. Com ho explicaran ara? Qui és el sucursalista? Qui ven els interessos del país per quatre rals? Ahir, en Pere Vigo, diputat d’ERC els deia a la gent de CiU al Ple del Parlament: “acceptin d’una vegada que estan a l’oposició, deixin de fer un ridícul olímpic”. Doncs sí, pel bé del país, per desplegar òptimament l’Estatut, per avançar junts en els grans temes, cal una oposició asserenada. Potser caldrà esperar al 10 de març, potser caldrà que les urnes parlin amb claredat i situïn cadascú on li correspon. Però, més enllà d’aquest fet, els ciutadans de Catalunya exigeixen que enlloc de dir tant que estem emprenyats, l’oposició faci pinya amb el president Montilla en tot allò que és vital pel país. No n’hi ha prou en demanar mà estesa. Cal també demostrar en la pràctica que hi ha bona voluntat política. La reunió Montilla-Mas podria ser l’inici d’una gran oportunitat.