UNA PICCOLISSIMA REFLEXIÓ D´ESTIU

S’ha parlat molt de l’era dels ismes que duen el prefix post; postcomunisme i postliberalime, però també hi ha opinions des de perspectives diferents que parlen obertament del postsocialisme. Jo n’afegiria un altre de post, el postescepticisme. Sí, potser estem en un moment polític i històric que reflecteix una societat, l’occidental sobretot, farcida de nous problemes i embolicada en el desencant; sotmesa més que mai als principis de la comoditat o del plaer. El consum ha esdevingut un deu idolatrat i l’esforç és esquivat fins els límits. Personalment crec que a casa nostra el principal element negatiu de tot el que ens envolta és la pèrdua de definició del que és realment cadascú. La difuminació de les senyes d’identitat i del discurs dels diferents agents polítics –segurament amb la lloable intenció de gestionar amb estabilitat i en benefici dels ciutadans- produeix desorientació i desencís a moltes persones que reclamen i desitgen icones i punts de referència. Preservar intocables elements i valors que ja han esdevingut anacrònics seria un error que ens conduiria a la paràlisi. La reiteració de dogmes anquilosats seria un mal servei a les noves necessitats emergents. Ara bé, sóc dels que pensa que els valors clàssics de les esquerres no s’han extingit si no que han mutat i adquirit formes noves prenent cos en actituds vitals polítiques i socials que són clarament diferents de les que pot arribar a impulsar el pensament conservador. Des d’una perspectiva d’esquerres es tracta doncs d’assumir i actualitzar valors i drets que sempre han estat presents en la lluita de la humanitat des de temps immemorials però, que mai han esdevingut assolits en la seva totalitat. O és que algun cop ha finit l’explotació en totes les seves manifestacions? O es que estem ja satisfets de l’aplicació dels drets i les llibertats individuals? Ha desaparegut la discriminació social? La societat és prou laica?
Són tants i tants els punts de desencontre, tanta la diferència de les filosofies de fons que un megatacticisme a l’europea ens portaria a donar un nou pas camí de la confusió. Crec que avui com a perspectiva estratègica cal definir i recuperar els valors propis de l’esquerra singularitzant-los, i sobretot, governar i actuar políticament en conseqüència. Potser un major grau de correspondència entre allò que es predica i allò que es fa podria ajudar a recuperar, si més no, unes dècimes de confiança de la ciutadania en la política. Per que, amics meus, més enllà de la postmodernitat no tots pensem igual, ni volem resoldre els problemes de la mateixa manera.