DDD: De Derechas y Desesperados...

Oposició rima amb desesperació

El proppassat cap de setmana algú deia que ens manca il·lusió, que el país està immers en un fatídic pessimisme del que no serem capaços de sortir-ne sans i estalvis. Algú altre ens deia també que els del PSC ens inventem enemics externs com a antídot per sobreviure. En el mateix sentit, un articulista d’aquests que creuen dictar doctrina –això sí, sempre al servei del cosmos conservador- criticava el flamant ministre de justícia, Fernández Bermejo, per les seves crítiques al Partit Popular tot dient que això no s’ha de fer. En que quedem? Fa tres dies en Mas i en Duran Lleida ens deien que no defensem prou el país i que no hi ha nassos suficients per tirar endavant l’anunciada ofensiva ideològica, jurídica i política contra els desgavells del PP. I van i diuen això just en el precís moment en què Montilla reclama unitat d’acció al voltant del govern de la Generalitat per plantar cara i per desenvolupar l’Estatut amb fermesa. L’oposició nacionalista respon de nou al·legant que el Govern no té ni iniciativa ni projecte de país criticant de passada a ERC... Lamentable tot plegat. Doncs no, amics lectors, el quadre no és com el pinten alguns articulistes ni aquesta gent amb “mono” de poder. El Govern governa i fa just el que ha de fer. Una altra cosa és que oposició rimi amb desesperació.