Tornar a la calma

Aquests darrers mesos la política i la climatologia semblen haver anat del bracet. Calor, tempestes i temperatures poc habituals per a l’època de l’any han acompanyat una de les campanyes electorals més estranyes dels darrers temps. El canvi climàtic sembla que també ha afavorit el canvi en les formes emprades per alguns per tal de combatre els adversaris. Aquí s’ha fet de tot. S’ha emprat l’agressivitat tecnològica, model DVD, al mateix temps que la foto rosa/sport amb el president del Barça...

Doncs bé, els meteorolègs s’esforcen a fer-nos creure que això de les calors d’estiu s’acaba la nit de Tots Sants. Tant de bo! I posats a fer paral·lelismes amb les coses del temps, creiem que també s’haurien d’acabar les turbulències contínues en la política catalana. Durant els propers dies assistirem a una segona part de la litúrgia parlamentària, la que succeeix les votacions i fa possible la constitució de la nova cambra. Ara sí, ara cal posar punt i final a les baralles –legítimes, no ho discuteixo- entre partits. Si el país, malgrat tot tipus d’entrebancs, ha estat capaç de parir un text estatutari que ha fet trontollar la política espanyola i ha obert un munt de fronts de conflicte innecessari, no deu ser ja l’hora d’asserenar-nos, de posar fil a l’agulla per destil·lar el bo i millor del que hem aconseguit?

Per damunt de tots els governs possibles urgeix trobar un punt en comú des del qual poder irradiar un conjunt de polítiques que beneficiï els ciutadans de Catalunya i que millori la seva qualitat de vida. Perquè, amics meus, després de tanta sequera d’idees i de tanta tempesta d’estiu, fóra bo poder gaudir d’un viatge tranquil vers un horitzó de més benestar. Si no, el desencant i el descrèdit de la política estan garantits.

Article que m'han publicat al setmanari Actual