El blog d'en Joan Ferran

23.10.06

L’hora del catalanisme social


A la vida dels països, com a la de les persones, hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps per a l’èpica i un altre temps per a la lírica. Fins i tot pot haver-hi un temps per al romanticisme, les lamentacions o la política-ficció. Cert; però hi ha moments històrics en què cal una determinada dosi de serenor i pragmatisme. El proper dia de Tots Sants és una d’aquestes jornades especials. El ciutadà haurà de triar, d’entre un munt de propostes electorals, aquella que cregui que pot oferir-li més benestar. A pocs mesos de celebrar el referèndum sobre l’Estatut, el que es ventila ja no és la definició del país ni la seva relació amb l’Estat, sinó el desplegament pràctic, efectiu, dels continguts del nou Estatut. Així, doncs, ara fóra bo seleccionar la gent que millor pot dur la posada en pràctica de l’Estatut. Per què? Senzillament perquè és una oportunitat històrica, perquè hem d’aprofitar-la amb responsabilitat. Perquè ara és l’hora de seguir aprofundint en les polítiques socials; i tot això només es garanteix amb una Generalitat encapçalada per en José Montilla. Sota la crítica indiscriminada que llança CiU al conjunt del tripartit, s’amaga una filosofia i un rebuig global a les esquerres, als seus valors i a les polítiques adreçades a les persones. Són molts els punts de coincidència que han aflorat entre CiU i PP: carnets per a immigrants, xecs al portador, agressivitat... Tants, que fan molt difícil la proximitat de qualsevol altre partit a la gent d’en Mas. CiU ha optat per la contundència i les polítiques de la dreta més neocon. El desplegament eficaç d’un Estatut al servei de tots els catalans només s’albira factible si Catalunya és governada des de la perspectiva del catalanisme social. I això, avui, vol dir fer un vot a la capacitat de gestió, pacte i negociació d’en Montilla.

Article que m'han publicat al setmanari Actual