Relliscada convergent

Aquests nois de Convergència –potser no els d’Unió- haurien de fer un curset accelerat de ciència política. Ep!, a càrrec de la seva butxaca, no fóra cas que, com va passar amb les enquestes i estudis que va encarregar en Trias quan era conseller de Presidència, ho carreguessin al compte d’alguna Administració.

Ara surten a la tele en Puig i en Mas, i ens diuen que només pot ser President aquell que quedi més ben situat en escons després del recompte final dels vots. Vaja, diguem-ho clar, es passen pel folre el sistema polític imperant a casa nostra, on són les majories parlamentàries les que fan i treuen governs. La por els fa parlar sense meditar l’abast del seu discurs. Ens estan dient els convergents que cal prohibir les coalicions, els pactes, els acords? Què en pensa, de tot plegat, en Duran i Lleida, l’etern pretendent a ser ministre? La relliscada convergent només s’entén des del nerviosisme de la por, des del pànic de seguir un munt d’anys a l’oposició. No bufen bons vents per a les majories absolutes... I es clar, rellisquen.

Article que m’han publicat a e-noticies