El blog d'en Joan Ferran

8.2.06

Trias el conspirador


David Pérez. Diputat que va interpel·lar al Govern al 2003

Sota l’aparença ingènua i desemfadada d’en Xavier Trias s’amaga el càlcul fred, no d’un home de país ni de ciutat, sino d'un grup reduït, conspiratiu. En la gènesi dels estudis i enquestes segrestats i ocultats per CiU hi és Trias, un Trias vinculat estretament a l’aparell logístic de CiU. Un aparell que David Madí va conduir fins els extrems més barroers de la manipulació i que li va costar el càrrec. Estem convençuts que això és només la punta d’un iceberg. Serà difícil esbrinar quantes coses d’aquest tipus van arribar a desaparèixer. Però el que és evident és que en Xavier Trias, quan va optar a l’alcaldia de Barcelona, tenia a la seves mans tones d’informació pagades amb els impostos de tots els catalans.


El diputat David Pérez va interpel·lar al govern de CiU en Març del 2003. La resposta va ser un llarg sac de mentides.

Notícia apareguda a “El Periódico”

L'ETAPA FINAL DEL PUJOLISME A CATALUNYA

Trobats 33 estudis ocults de l'última fase del Govern de CiU

• Pujol va dedicar fons públics a informes que orientaven l'estratègia partidista

• L'expresident va veure el potencial de Maragall i va analitzar la ruptura amb Unió

CARLES COLS

BARCELONA

La inesperada troballa d'unes caixes a l'arxiu general del departament de Presidència ha tret a la llum 33 estudis que CiU, en la seva última etapa al capdavant del Govern de la Generalitat, va ocultar amb molta cura, malgrat que el PSC, que encapçalava l'oposició quan van ser realitzats, tenia fundades sospites que existien. Són, en alguns casos, enquestes inhabitualment cares. Però, segons van acusar ahir els socialistes, es tracta sobretot de detallades anàlisis amb les quals CiU, amb fons públics, va obtenir un precís retrat dels punts febles dels seus adversaris i dels seus propis."CDC no és vist com un partit que mantingui les promeses electorals ni que doni solucions pràctiques als problemes" (Estudi de segmentació política, gener del 1998, pàgina 62). Unió "és percebut com un partit ancorat en el poder" (el mateix estudi, pàgina 64). Són un parell d'exemples de les conclusions que l'Institut DEP va treure per al departament de Presidència, que llavors estava dirigit per Xavier Trias, i que aquest no va remetre després, com legalment corresponia, al Parlament. ¿A quin preu? Aquesta és una de les sorpreses de la recent troballa feta pel tripartit.

13 EUROS PER ENQUESTA Una de les anàlisis electorals de la llista de 33 informes ocults es va fer l'octubre del 1997 sobre una mostra de 6.204 enquestats, xifra excepcionalment alta. Els partits i els mitjans de comunicació solen formular preguntes en aquest tipus de treballs de camp a unes 800 persones, si es tracta de Catalunya, i a unes 1.000 en el conjunt d'Espanya. El límit el posa el preu. L'equivalent a uns 13 euros per enquestat és el preu que fonts del sector asseguren que es cobrava aproximadament l'any 1997. Més de 80.000 euros, doncs, hauria pogut costar només un dels estudis portats a terme.La informació obtinguda era valuosa. Amb diners públics, CiU, després de pactar amb el PP l'any 1996, sabia que si es tractava de sigles, treia un còmode avantatge de 18 punts al PSC en unes hipotètiques eleccions autonòmiques. Però si es donava a elegir als enquestats entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol, llavors la situació s'invertia. Un 41,2% elegia el candidat socialista, i un 36,6%, el convergent. En aquells dies, Artur Mas era únicament una cria de delfí de l'aleshores president. Ocupava el vuitè lloc en la classificació de líders polítics i el vint-i-unè en notorietat.La qüestió és que l'anàlisi sociològica identificava Maragall com a adversari, no el PSC. Resulta en aquest punt inusual que els mateixos autors de l'estudi, a l'analitzar les taules, redactaven conclusions poc ortodoxes. "Maragall es converteix en un perillós candidat a la presidència de la Generalitat per als interessos de CiU". Ho era, es deduïa de l'anàlisi, perquè arrossegava votants de la resta de candidatures d'esquerra.El PSC ara, després de conèixer l'existència dels 33 estudis, està convençut que el seu encàrrec tenia bàsicament un propòsit partidista. Les pàgines 41, 42, 43 i 44 d'un dels treballs són, en aquest sentit, una reveladora sorpresa.

RUPTURA AMB UNIÓ

El març de 1997, Pujol i Josep Antoni Duran Lleida van protagonitzar un dels enfrontaments personals i polítics més agres de la història de la llavors coalició. La ruptura va estar a prop. Passats uns mesos, el departament de Presidència (no se sap si també els consellers d'Unió) tenia sobre la taula una detallada anàlisi de què succeiria si CDC i Unió es presentessin per separat a les eleccions i, més encara, si Unió s'aliés per a l'ocasió amb el PP.Pujol va saber com amb una simple ruptura Convergència mantindria un avantatge de nou punts sobre el PSC i Unió quedaria amb un residual 2,9% dels vots. Però va saber també (següent pàgina) que una aliança electoral del PSC, Iniciativa i ERC (l'actual tripartit) reduiria l'avantatge convergent a menys de quatre punts. L'última de les opcions presentades als enquestats era tan enrevessada que, d'aquests, un 45% no va saber què respondre. S'hi plantejava, per una part, l'aliança entre el PP i Unió; per l'altra, la del tripartit d'esquerres, i finalment, la candidatura en solitari de CDC i l'avui extint Partit per la Independència. Amb només un 8,4% de respostes a favor, guanyava l'aliança d'UDC amb el PP.L'estudi, en resum, va invitar CiU a actuar. "UDC i, sobretot, CDC sembla que fa molts anys que són al Govern". A continuació, afegia: "Alguna cosa haurà de canviar per mostrar la cara de la renovació al ciutadà i eliminar la imatge d'excés de temps en el poder".