Correcte o fàcil

L’esvoranc del Carmel ha tingut múltiples conseqüències. Va desfermar una seriosa crisi política que, embolicada en el famós 3%, mantingué en suspens, no sols el procés de l’Estatut, sinó també l’estabilitat política del Govern. Però la cosa no va quedar aquí perquè, més enllà del debat parlamentari, que acostuma a asserenar-se amb el temps, els ciutadans van percebre la sensació de la inseguretat física, de la por. Avui l’ombra del Carmel és allargada i es projecta sobre els veïns que viuen a prop d’obres –sens dubte necessàries- que han de dur a Barcelona l’AVE o el nou metro. En el seu dia, i com a conclusió de la comissió d’investigació sobre el Carmel, el Parlament va votar tot un seguit de mesures per garantir la seguretat de les obres, especialment les subterrànies basades en la perforació dels túnels. Tranquils, doncs, perquè tot sembla indicar que aquells acords s’estan aplicant amb molta cura i rigor. Constatem també que les administracions exploren noves línies d’entesa amb els veïns per tal de combatre un virus que contamina perillosament la dinàmica de les nostres societats: l’anomenada cultura del no. El no a tot és utilitzat sistemàticament i insolidària per molts ciutadans que obliden que vivim en societat. Caldrà esmerçar-hi esforços explicatius amb accions pedagògiques basades a garantir-los la qualitat de vida alhora que es preserva l’interès general. Però caldrà, també, assenyalar sense embuts els qui intenten, sota interessos inconfessables, l’erosió política dels governants, que no poden obviar -per exemple- que cal fer túnels, presons o narcosales. La darrera pel·lícula de Harry Potter n’és una bona lliçó: després de mil aventures el protagonista rep una sàvia recomanació del barbut Dumbledore que ens podríem aplicar: “Vénen temps difícils, i hauràs de triar entre allò que creus correcte i allò que és fàcil”.